Les referències bibliogràfiques dels nostres treballs han de permetre localitzar i verificar les fonts d'informació que s'han utilitzat per defensar les nostres idees, de manera que es presenten les dades bàsiques amb què es poden identificar aquestes fonts (autor, títol, editorial, any, revista, etc.).
Aquestes dades han d'estar normalitzades i seguir un ordre determinat per tal que qualsevol persona pugui identificar-les correctament.
D'aquí que hi hagi diferents estils bibliogràfics, que fixen un estàndard pel que fa a l'ordre en què es presenten les dades per tal d'identificar les fonts d'informació.
Cada estil té un format propi i se'n sol utilitzar un o un altre en funció de l'àrea científica del treball o la recerca.
Els elements bàsics que, en general, utilitzen tots els estils de citació bibliogràfica per identificar les fonts dels nostres treballs són els mateixos:
Exemple de citació d'article de revista amb Vancouver
La creació de citacions i referències bibliogràfiques està normalitzada i hi ha diferents estils o formats.
En funció de la disciplina, es recomana fer servir un estil o un altre:
Si tens dubtes, pregunta-ho al teu professor o professora.
Estil de citació de l'American Psychological Association.
Multidisciplinària i recomanada en l'àmbit de les ciències socials.
Recomanada en l'àmbit de la química.
UNE-ISO 690:2013. Directrices para la redacción de referencias bibliográficas y de citas de recursos de información
És la norma marc multidisciplinària.
Tal i com has vist a l'apartat "Gestors bibliogràfics" d'aquesta guia, els gestors bibliogràfics t'ajuden a organitzar les referències bibliogràfiques, però també a inserir citacions als teus treballs i crear bibliografies de manera fàcil i automàtica.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
