L’escriptor, periodista, crític literari, dramaturg, biògraf i traductor Domènec Guansé i Salesas va néixer al número 11 del carrer de Méndez Núñez de Tarragona, el 17 de març de 1894. Compaginà els estudis de batxillerat amb treballs en diversos oficis, però la seva gran passió és la literatura: de formació autodidacta i de la mà d'Antoni Rovira i Virgili, s’inicia com a crític literari i comença la seva producció creativa tant de prosa com de teatre, així com traduccions. Amb la Guerra Civil arriba l’exili a Xile on forma part activa de la comunitat de catalans i on continua escrivint tant crítica com creació. Torna el 1963 i, instal·lat a Barcelona, es reincorpora a la vida editorial i literària catalana fins a la seva mort, l'1 de febrer de 1978.
- Neix a Tarragona, al carrer de Méndez Núñez, el 17 de març de 1894.
- Amb formació autodidacta, el 1922 comença a treballar al Diari de Tarragona i publica la seva primera novel·la, La Raça. Assessorat per Antoni Rovira i Virgili, comença a la secció de crítica teatral del diari La Publicitat.
- El 1924 es trasllada a viure a Barcelona, on inicia una gran època quant a creació i crítica i traducció: publica set volums de prosa de ficció, tres obres de teatre i una biografia de Pompeu Fabra i enllesteix la traducció de mitja dotzena d'obres, sobretot de narrativa francesa moderna i contemporània.
- En mig del conflicte bèl·lic, publica una altra obra teatral: Una noia és per a un rei.
- El 1939 Exili a França, formant part del grup castell de Roissy-en-Brie. Més tard viatjà primer a l'Argentina i s'establí a Santiago de Xile.
- A Santiago de Xile dirigeix la revista catalana Germanor i publica Retrats literaris (1947). A Xile va ser un actiu promotor cultural de la vida catalana, des del Centre Català, organitzant i donant suport a diverses activitats.
- Durant la dècada dels cinquanta segueix publicant creació i també assajos en castellà i català.
- L'any 1963 torna a Barcelona i reprèn la vida literària i editorial catalana.
- La dècada dels seixanta i principis dels setanta són anys molt productius. Col·labora en tasques editorials anònimes i escriu pròlegs per a llibres d'autors, retrats biogràfics o els assajos. Manté les seves col·laboracions amb diaris i revistes i continua traduint, tot i que, tret de Nus d'escurçons de François Mauriac, es tracta d'assajos de caràcter sociològic com La passió d'Israel de Nelly Sachs, (1967) o Israel, anys de lluita de David Ben-Gurion (1973), entre d'altres.
- Mor a Barcelona, el dia 1 de febrer de1978
