El desembre de 2021 el CRAI de Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili va rebre al voltant de 800 llibres de la que fou la biblioteca personal de Domènec Guansé, fins aleshores, ubicada a les oficines de l’Òmnium Cultural del Tarragonès.
Amb documents publicats entre 1897 i 1974, conté diversos gèneres literaris: des de traduccions dels clàssics europeus al català o poesia i prosa catalana, fins a obres publicades per diferents autors a l'exili republicà xilè i argentí, i una bona col·lecció de teatre. Un dels principals valors afegits és que una gran part del fons està dedicat a Guansé per part dels seus autors. Així trobem dedicatòries d'Agustí Esclasans, Prudenci Bertrana o J. V. Foix, per citar-ne alguns.
Malgrat l’absència d’obra de creació de Guansé (que, per altra banda, completem, amb altres fons del CRAI Catalunya com el Llegat Teresa Rovira, amb dedicatòries de l'autor tarragoní incloses) el fons es configura com una fotografia del seu recorregut vital i professional amb tres etapes molt marcades:
Tanmateix, a aquesta fotografia apareixen part dels més coneguts protagonistes de la literatura catalana dels anys vint fins a la transició.
A través del Fons Guansé podem distingir al Guansé crític literari i traductor i les seves relacions atès que, com ja hem comentat, apareixen molts llibres dedicats per Pere Coromines, Tomàs Garcés, Alfons Maseras, Modesto Parera o Maria Teresa Vernet, entre d'altres, a qui dedicarà pròlegs o crítiques a diferents publicacions.
Llibres de l'exili amb dedicatòries
És molt interessant la presència de traduccions catalanes de molts clàssics europeus (Balzac, Dickens, Dostoievski, Ibsen, Maupassant, Molière, Shakespeare, Txékhov, Tolstoi, Victor Hugo o Zwieg) però també l'obra poètica i narrativa d’autors com Agustí Esclasans, Tomàs Garcés, J. Navarro Costabella, Rosa Maria Arquimbau, Maria Verger o Josep Maria de Sagarra.
Dos grans col·leccions omplen de ple el Fons: La Lectura Popular i A tot vent de l’editorial Proa.
La Lectura Popular fou una col·lecció literària d’autors catalans contemporanis, editada per la Ilustració Catalana- i dirigida per Francesc Matheu publicada entre 1913 i 1921, setmanalment, en quaderns —de 32 planes i modesta presentació— que eren dedicats a un autor, del qual es publicava el retrat, la biografia —redactada a vegades pel mateix autor— i una antologia de l’obra. La col·lecció —en la qual no volgueren entrar alguns dels discrepants ortogràfics de Matheu— optà per donar un panorama literari complet, en detriment d’una selecció estètica exigent. Al fons hi ha una bona representació.
Per altre costat, destaca la col·lecció A tot vent de l’Editorial Proa, amb traduccions al català d’autors ben coneguts que hi dedicaren a Guansé la seva traducció. A tall d’anècdota, val a dir la col·lecció va ser inaugurada amb una traducció del mateix Guansé (Prévost, Antoine-François: Manon Lescaut. Badalona: Proa, 1928).
En aquesta línia relacionada amb les traduccions, al fons trobem algunes de les publicades per Guansé. Un parell d’exemples són l’obra original de David Ben-Gourion Israël, années de lutte (Flammarion, 1964) i la corresponent publicació d’en Guansé, Israel, anys de lluita / David Ben Gurion. Barcelona: Proa, 1973 o l’obra de Nelly Sachs, Das Leiden Israels (Suhrkamp, 1965) i La passió d’Israel / Nelly Sachs ; traducció pròleg per Domènec Guansé ; amb un epíleg per Werner Weber (Grijalbo, 1967).
L’època d’exili també és present al fons. La seva implicació cultural es reflecteix a les dedicatòries que abunden als llibres publicats tant a l’Argentina com a Xile. Destaca la presència d’obra de Modesto Parera, exiliat i nacionalitzat xilè o la presència de la novel·la de Vinitila Horia.
La tornada de Guansé a Catalunya l’any 1963 també és present als llibres de la seva biblioteca. Tant els títols i la seva temàtica com, fins i tot, els seus dissenys estètics. Obres de Juan Antonio i Guàrdias (tarragoní com Guansé), Miquel Arimany, Joaquim Carbó o Estanislau Torres apunten noves editorials i nous temes. També les seves pròpies lectures contemporànies (Marguerite Duras o Cesare Pavese, per citar-ne algun exemple). Fins i tot, és curiós observar la presència d’obra de creació d’altres retornats com la Teresa Pàmies o els germans Xuriguera, Ramon i Joan Baptista.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
