Skip to Main Content

Fons Llegat Teresa Rovira

Biografia de Teresa Rovira i Comas

Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 13 de desembre de 1918 – 23 de setembre de 2014) va tenir dues grans passions: les biblioteques infantils i mantenir viva la memòria del seu pare.

Joventut i exili

Filla gran de l’escriptor, periodista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili; Teresa Rovira sempre va estar envoltada de llibres, tant a la casa familiar del barri d’Horta de Barcelona, com al mas de la platja Arrabassada de Tarragona, on hi passaven els estius. Als 15 anys va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries, era el juny de 1936 i va estudiar la carrera durant la guerra civil. Com a pràctica dels seus estudis, va organitzar l’extensa biblioteca del seu pare amb la classificació decimal l’any 1938.

Al gener del 1939 marxa a l’exili a Perpinyà amb la seva família. Llicenciada en Lletres per la Universitat de Montpeller el 1944, serà el 1949 quan podrà retornar a Catalunya per acabar la carrera de bibliotecària. El seu marit (s’havia casat el 1946 amb Felip Calvet a Andorra, únic lloc on podien fer-ho en català) no obtindrà un passaport fins al 1958. El seus pares no arribaran a tornar i moriran a França.

Una bibliotecària innovadora dedicada als més petits

Conclosos els seus estudis, Teresa Rovira comença a treballar a la Biblioteca Popular d’Esparreguera el 1953 i a la Biblioteca de Catalunya el 1958. En aquella època, va contribuir a salvar la llengua, recuperant els llibres en català que havien estat amagats als soterranis i retornant-los a la sala de lectura de les biblioteques. Com a bibliotecària, va ser de les primeres a organitzar seccions infantils separades de les dels adults. La seva recerca se centra en la literatura infantil i juvenil catalana del noucentisme i en l’organització de les biblioteques escolars.

Va ser professora de l’Escola de Biblioteconomia, directora de la Biblioteca Popular de Santa Pau (1971-1981) i cap de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (1981-1983). D’entre la llarga llista de premis que va rebre, destaca la Creu de Sant Jordi (2002). Des de 2013, el Servei de Biblioteques de la Generalitat atorga un “premi a la innovació a les biblioteques públiques” que porta el seu nom.

Recuperació de la memòria d’Antoni Rovira i Virgili

Durant més de 40 anys, va lluitar per recuperar els documents  del seu pare, que havien estat requisats i duts a Salamanca. Des que va saber que hi eren, el 1969, va iniciar el tràmits per aconseguir-ne la devolució, tot i els continus entrebancs. En l’anomenat “retorn dels papers de Salamanca” només es va restituir allò que es pogués demostrar que es posseïa amb anterioritat. En el cas de Rovira i Virgili, a més dels llibres amb alguna dedicatòria, Teresa Rovira va poder reclamar tots aquells que conservaven la classificació decimal que hi havia posat a mà, tot fent pràctiques el 1938.

Premis i Homenatges

Pregunta'ns

Pregunta

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons