Ramon Comas i Maduell va ser un poeta, assagista i novel·lista nascut a Tarragona el 1935. Havent perdut el pare el 1939, entrà al seminari de Tarragona el 1944, on estudiarà humanitats i filosofia i demostrarà un gran domini del llatí.
El 1952 entra a la Companyia de Jesús i el 1965 és ordenat sacerdot. Mentrestant, continua amb els seus estudis: Filosofia (1956-1962), Teologia (1962-1966), Literatura (1966-1968); estudis que realitzarà en diferents llocs: Raïmat (Lleida), Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Bordeus, Quebec i Roma.
La seva obra literària inclou els reculls de poesia Les paraules no basten (1963, amb lletra-prefaci de J. V. Foix), Comptar les bigues (1968), i Lletra de Batalla (1971); les novel·les Pàtria ignorada (1968, amb pròleg de Joan Oliver) i Les trampes de l'Enric (1977); així com el recull de contes Rescat d’ambaixadors (1970).
També cultiva l'assaig sobre política: Roma in stato di emergenza: Carnets italiani di uno spagnolo in cerca di un modello di democrazia (1969), Les Pays Catalans: Leur histoire et leur question nationale (1976), Al Quebec: Història i actualitat de la qüestió nacional (1976); i sobre religió: L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà/Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1974) i Vidal i Barraquer: Síntesi biogràfica (1977).
Com a editor, va dirigir la col·lecció poètica Les Hores extres.
Al 1978, mor, amb només quaranta-tres anys, a Sant Cugat del Vallès.
Amb caràcter pòstum, es publicaran les antologies Oda nova a Tarragona i altres poemes (1978) i Inaudits testimonis: poesia completa (1979).
Entre 1984 i 2010, l'Ajuntament de Tarragona i Òmnium Cultural convoquen el Premi de poesia Comas i Maduell en el marc del Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Perquè també l'esperança fatiga : notes sobre la vida de Ramon Comas i Maduell per 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
