Manuel Pérez Bonfill: Home

Geminis fou una revista literària i cultural fundada a Tortosa per Gerard Vergés i Jesús Massip. De publicació irregular, se n'editaren 43 números entre 1952 i 1961. Hi col·laboraren escriptors i intel·lectuals com Joan Baptista Manyà, Manuel Ribas Piera, Alfons Carles Comín, Francisco Casamajó i Manuel Pérez Bonfill, entre molts altres.

La publicació estava impresa en format gran i formada per quatre planes. Utilitzava el castellà i, en menor mesura, el català; el fet que el títol en majúscules de la revista es pugui llegir tant en català com en castellà ja en denota el caràcter bilingüe. El nom de «Geminis» també rau del fet de ser-ne dos fundadors. La redacció es localitzava, inicialment, a l'avinguda de Colom, 10, de Tortosa, i posteriorment es traslladà al carrer Pare Cirera de la mateixa localitat. Fou la primera revista a publicar una esquela en català d'ençà del 1939, amb motiu de la mort de Carles Riba: «Carles Riba. Exemple viu de fidelitat, poeta, intel·lectual europeu i català, mestre de joventut, ha mort. Tortosa, arran de la seva sang, està de dol. Déu li ha donat el premi de la vida. Germans en la fe: feu-li la caritat d'una oració».

Context històric

Abans de parlar de la revista Geminis, cal situar-la en el seu context per tal de comprendre millor la seva significació. En plena postguerra espanyola la societat està sofrint els problemes desencadenats per la Guerra Civil. En el cas concret de Catalunya, cal tenir present que s'estava patint una dura repressió cultural dels elements identitaris més significatius, sobretot pel que fa al català. A partir dels anys 40 semblava que la situació començava a canviar i apareixien els primers signes de recuperació. Els catalans lluitaven per mantenir la seva llengua i la seva cultura, i la ciutat de Tortosa no només no es quedà al marge d'aquest procés de recuperació, sinó que va experimentar una destacada represa cultural i artística, per la seva significació i qualitat.

En aquest context de canvi i reivindicació cultural comencen a sorgir a la ciutat diversos grups culturals, impulsors d'aquest procés, entre els quals destaca la publicació del primer número de la revista Geminis al juliol de l'any 1952

Font: Wikipèdia

En aquesta guia s’han aplicat accions perquè sigui accessible per a totes les persones.

Els enllaços s'obren en pàgines noves.

Si trobes qualsevol barrera d'accessibilitat pots escriure a accessibilitat.digital@urv.cat.

• 1959 Premi Adela Comesaña, a Sevilla, amb el relat La tierra

• 1960 Premi dels Jocs Florals, a Vinaròs, amb La novel·lística de S. Juan Arbó

• 1968 Premi Puig i Llensa, a Blanes, amb la narració curta La fira de sempre

• 1975 Premi Sésamo, a Madrid, amb el conte El viajero

• 1980 Premi de narrativa a les Festes Pompeu Fabra, a Cantonigròs, amb: Excuses de mal pagador

• 1980 Premi Jaume Tió i Noé al mèrit cultural
• 2010 Creu de Sant Jordi: "Per la qualitat de la seva obra i també en reconeixement a la significada tasca docent que ha dut a terme des de Tortosa durant quatre dècades. El seu mestratge i la trajectòria cultural i cívica han estat de referència a les Terres de l'Ebre ja des dels temps de la resistència al franquisme"
• El 2016 fou nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa

MACLA-65 fou un moviment cultural i un col·lectiu artístic multidisciplinar sorgit a Tortosa durant el franquisme. El pintor Frederic Mauri i Pallarès i l'escriptor Manuel Pérez Bonfill en foren els principals impulsors. El col·lectiu es va crear al voltant del Club Universitari Dertusa, i es va nodrir de joves artistes procedents de l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa, creada el 1952. El grup es va abocar a un art de caràcter realista i amb una forta vocació social i popular, fins a esdevenir un instrument de reivindicació i conscienciació política, i d'oposició al règim franquista. Tots els seus membres van ser militants polítics d'esquerres, i fins i tot alguns van patir la repressió franquista. El grup es va dissoldre l'any 1969 per les represalies franquistes.

La tria del nom de MACLA va ser una qüestió de pur atzar, en obrir a l'atzar un diccionari, i aparèixer aquesta paraula, que significa "formes geomètriques que es cristal·litzen en una unitat.

Van formar part del col·lectiu el dissenyador i escultor Ferran Cartes i Yerro, el pintor Albert Fabà i Llatse, Joan Antoni Blanc, l'escriptora Zoraida Burgos i Matheu, Agustí Forner, el pintor Jaume Rocamora i Cardona, l'escultora i pintora Cinta Sabaté i Querol, Ferran Chavarría, Lluís Montagut i Ferran Vilàs, entre d'altres.

Font: Wikipèdia

Gravat al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia fent referència al moviment cultural MACLA-65