Des de membres de la resistència fins a advocats i parlamentaris, els pioners de la UE eren un grup de persones de diferents procedències que compartien uns mateixos ideals: una Europa pacífica, unida i pròspera. Eren defensors dels valors fundamentals en que es basa la UE:
Publicacions UE:
Comisión Europea, Dirección General de Comunicación, (2021). Pioneros de la UE : los pioneros que ayudaron a construir la Europa de hoy, Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://data.europa.eu/doi/10.2775/52304
1945-59: Pau a Europa i principis de la cooperació
La Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, creada al 1951, fou el primer pas per garantir una pau duradora a Europa. El 1957, el Tractat de Roma establia la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i una nova era de cooperació europea. Tanmateix, aquest període també es caracteritza per la guerra Freda, que va dividir el continent durant més de quaranta anys.
Països membres: Alemanya, França, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg.
Els "vibrants anys 60": una etapa de creixement econòmic
La dècada dels anys 60 és un bon moment per l'economia, gràcies, entre d'altres coses, al fet de que els països de la CEE deixen de cobrar dret de duana per les transaccions comercials entre si. També estableixen un control conjunt de la producció d'aliments, perquè tothom pugui tenir menjar suficient. Al maig de 1968 te lloc la revolta d'estudiants a París, i molts canvis en la societat associats a la "generació del 68".
Una Comunitat en creixement: adhesió dels primers nous membres
L'1 de gener de 1973, Dinamarca, Irlanda i Regne Unit s'uneixen a la Comunitat Europea. El número d'Estats membres augmenta a nou. La guerra arab-israelí d'octubre de 1973 dona lloc a una crisi energètica i a problemes econòmics a Europa. La democràcia s'estén per Europa amb l'enderrocament de les dictadures a Grècia, Portugal i Espanya. la política regional comença a transferir grans quantitats de diners per a la creació de lloc de treball i infraestructures a les zones més pobres. Les primers eleccions directes de diputats al parlament Europeu per part dels ciutadans es celebren al 1979.
Països membres: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg
Nous països membres: Dinamarca, Irlanda, Regne Unit
La cara canviant d'Europa: la caiguda del comunisme
El sindicat polonès Solidaritat ( Solidarność) i el seu líder Lech Walesa es cobren notorietat després de les vagues de les drassanes de Gdansk durant l'estiu del 1980 pels drets dels treballadors i el canvi polític. El 1981, Grècia passa a ser el desè membre de les Comunitats Europees. Cinc anys més tard Espanya i Portugal també serien nous membres. Al final de la dècada s'esfondren els règims comunistes de l'Europa central i de l'Europa de l'Est.
Països membres: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit
Nou país membre: Grècia
Història de la Unió Europea 1980-89
Una Europa sense fronteres
El 1993, el mercat únic es va posar en marxa amb les quatre llibertats: lliure circulació de persones, de mercaderies, de serveis i de capitals. La dècada dels 90 és també la de dos tractats:
Àustria, Finlàndia i Suècia s'adhereixen a la UE el 1995, i un petit poble de Luxemburg dóna nom a l'Acord de Schengen que permetrà gradualment a les persones viatjar a àmplies zones de la UE sense control de passaports.
Països membres: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, regne Unit, Grècia, Espanya, Portugal
Nous països membres: Àustria, Finlàndia, Suècia
Expansió europea
L'euro és la nova moneda de milers d'europeus. l'11 de setembre de 201 es converteix en sinònim de terrorisme internacional, després del segrest i col·lisió de diversos avions contra edificis de Nova York i Washington. Els països comencen a col·laborar de manera molt més estreta per lluitar contra la delinqüència. Al 2007 amb l'entrada de Bulgària i Romania, la divisió entre l'Europa Oriental i l'Europa Occidental es dóna per tancada. Una crisi financera sacseja l'economia mundial al 2008. El Tractat de Lisboa proporciona institucions modernes i mètodes de treball més eficients.
Països membres: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia, Suècia, Txèquia, Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia.
Nous països membres. Bulgària, Romania
Països candidats: Croàcia, Macedònia del Nord, Turquia.
Una dècada delicada
La crisi econòmica mundial copeja de ple a Europa. El 2012 la Unió Europea rep el Premi Nobel de la Pau. Les revoltes i guerres a diversos països porten moltes persones a fugir de casa seva i buscar refugi a Europa. La UE s'enfronta al repte de trobar la manera d'atendre les seves necessitats, salvaguardant alhora el benestar i respectant els seus drets humans. El canvi climàtic continua sent la prioritat principal a l'agenda i els dirigents acorden reduir les emissions nocives. El 2013, Croàcia es converteix en el 28è membre de la UE. Però en un referèndum que va tenir lloc el 2016, el Regne Unit vota a favor d'abandonar la UE.
Països membres: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia, Suècia, Txèquia, Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia, Bulgària, Romania.
Nou país membre: Croàcia
Països candidats: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Montenegro, Turquia, Sèrbia
Gener de 2020: resposta comú de la Unió Europea a la COVID-19
La pandèmia de COVID-19 ha provocat una emergència greu de salut pública i una desacceleració de l'economia. La Unió Europea i els seus països membres col·laboren per recolzar els sistemes sanitaris, contenir la propagació del virus i garantir vacunes tant per a les persones a la UE com fora. Els dirigents de la UE acorden el paquet d'estímul més gran mai finançat amb càrrec al pressupost de la UE, centrant-se en una recuperació ecològica i digital a mesura que la UE avança cap a la neutralitat climàtica d'aquí a 2050.
El 9 de maig és el Dia d'Europa, on es celebra la pau i la unitat a Europa. Aquesta data marca l'aniversari de la històrica Declaració Schuman, en què aquest va exposar la seva idea d'una nova forma de cooperació política a Europa, que faria inconcebible la guerra entre nacions europees. La proposta de Schuman es considera el començament del que avui és la Unió Europea.
La melodia que simbolitza a la UE procedeix de la Novena Simfonia composta el 1823 per Beethoven, que va decidir posar música a l'Oda a l'Alegria escrita per Schiller el 1785. L'himne no només simbolitza la Unió Europea, sinó també Europa en un sentit més ampli. El 1972, el Consell d'Europa va convertir el tema de l'Oda a l'Alegria de Beethoven en el seu himne. El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. L'himne no té lletra, només música
La UE es caracteritza per la seva diversitat cultural i lingüística, i les llengües parlades als països de la UE són una part essencial del seu patrimoni cultural. Per això, la UE dóna suport al multilingüisme als seus programes i a la feina de les seves institucions. La UE té 24 llengües oficials
Llengües oficials de la UE des de:
La UE, més fàcil. Son un recull de publicacions pràctiques (impresos, fulletons, diapositives, mapes) que expliquen el funcionament de la UE, des de l'euro i la legislació fins a la història i els viatges
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
