Llibrets operístics

Els llibrets operístics són els textos que s'utilitzen en les obres d'òpera i que contenen la trama i els diàlegs de l'obra. Aquests llibrets han existit des dels inicis de l'òpera, al segle XVII.

Els primers llibrets eren en italià i van ser escrits per poetes com Francesco Maria Piave, Lorenzo Da Ponte i Pietro Metastasio. Aquests llibrets sovint es basaven en obres literàries o mitològiques i contenen elements dramàtics i romàntics.

Durant el segle XVIII i XIX, l'òpera es va popularitzar en altres països europeus. El segle XIX, es va posar de moda l’edició d’aquests llibrets amb la lletra del text cantat, cosa que facilitava que el públic seguís la trama dels espectacles operístics. La casa Ricordi de Milà en fou una gran promotora a Itàlia.

A la primera meitat del s. XIX ja en trobem a Espanya a ciutats com Madrid (I.Sacha) o a Barcelona (Francesc Generas o Brusi).

Sovint el llibret -de l’italià libretto- publicat excedia el que era estrictament el text líric, i hi podem trobar el resum de l’argument, així com els crèdits del director musical, l’escenògraf, els músics, etc. També podia presentar-se traduïda, tot i que fos representada en italià.

Per tant, aquest llibret tenia la funció de programa de mà de l’actuació, amb les informacions més bàsiques i, a la vegada, era una publicació “literària”, fent comprensible al públic l’obra representada i permetent-li seguir el fil argumental. Els llibrets acostumaven a estar editats per la mateixa organització, i es venien a la taquilla, en una llibreria o directament des de la impremta. Acostumaven a tenir entre trenta i vuitanta pàgines.