Skip to Main Content

Indicadors bibliomètrics de la producció científica

Què és?

 

 

La bibliometria narrativa s’emmarca en el context del CV narratiu, que és un nou model de presentació dels mèrits acadèmics i científics de forma qualitativa, selectiva i breu que destaca només aquells que són més rellevants dins la trajectòria de l’investigador o els que millor s’adeqüen a la convocatòria a què es presenta.

Aquesta forma de defensar les publicacions utilitza els indicadors bibliomètrics com aval de la defensa dels mèrits, fugint de la simple consignació quantitativa. Així doncs, en el CV narratiu, cada publicació haurà d’anar acompanyada d’una narrativa personal contextualitzada, multidimensional i verificable que destaqui el seu impacte científic i social i que es recolzi en l’evidència dels indicadors bibliomètrics.

La narrativa de les aportacions s'estructura en base:

  • La posició dins el seu àmbit usant dades i indicadors normalitzats.
  • El context de les dades que es presenten.
  • Els agents que intervenen en el seu impacte i difusió. 
  • Les audiències a qui van destinades les aportacions que determinen l'impacte i els interessos del públic.

La bibliometria narrativa dona resposta als nous criteris d’avaluació plantejats per CoARA i és una eina molt útil per als avaluadors.

Consells pràctics

 

  • Escriviu en primera persona i desenvolupeu una narrativa pròpia que sigui clara i directa i que fugi de les plantilles estàndard.

  • Trieu les publicacions els mèrits acadèmics i socials de les quals més s’adeqüin als barems i criteris de la convocatòria d’avaluació, però no us oblideu d’incloure altres mèrits, com poden ser l’originalitat, la influència en altres disciplines, la inclusió a guies docents, protocols de treball, etc.: Ningú millor que vosaltres mateixos sap en què destaca el seu treball.

  • No descuideu aspectes com la internacionalització, la multidisciplinarietat o el ressò dels treballs en el moment de la publicació o en l’actualitat. L’anàlisi de les citacions rebudes i la filiació dels coautors pot donar informació valuosa que serveixi d’aval a les vostres afirmacions.

  • Consigneu només els indicadors d’impacte acadèmic i social que us siguin favorables i eviteu incloure informacions que poden desprestigiar la percepció de la publicació: els anomenats “antiindicis”. Parlar, per exemple, del fet que el treball no ha rebut citacions o bé que la revista en què es publica no apareix indexada a una base de dades concreta, etc.

  • Contextualitzeu de forma clara i directa  totes les dades quantitatives que us resultin beneficioses. Si incloeu, per exemple, el nombre de citacions que ha rebut un treball, cal que parleu de la mitjana de citacions dins l’àrea de coneixement, el percentil, etc. destacant que les citacions que heu rebut estan per sobre del valor mitjà.

  • Feu una breu menció a l'abast de les fonts consultades i no us oblideu de consignar la data de consulta.

  • No us oblideu de l’impacte social de les aportacions, que pot ser avalat per les dades altmètriques, però també per felicitacions, invitacions a conferències o activitats culturals, premis rebuts, etc.

  • Destaqueu la vostra voluntat de difondre les publicacions i conjunts de dades de recerca en plataformes obertes com repositoris institucionals o temàtics i la contribució a la ciència oberta que això comporta. Consigneu els handles d’accés als repositoris.

  • En els casos de coautoria, utilitzeu la taxonomia CRediT per detallar quin ha estat el vostre rol i grau de contribució.

Exemples de bibliometria narrativa

 

Cal construir una narrativa a partir de les citacions rebudes (i els corresponents indicadors bibliomètrics normalitzats) que hagi rebut la vostra publicació tenint en compte altres factors com l'any, l'àrea de coneixement i la tipologia de document.

També cal valorar els usos, les descàrregues o si el treball ha rebut reconeixements. 

 

RECOMANACIONS

  • Incloeu el nombre de citacions: Valoreu si els articles que citen el document són molt citats, si els autors citants són prestigiosos en el seu camp o si les filiacions a les quals pertanyen són d'institucions reconegudes. Destaqueu també si les revistes que citen el document estan ben situades. 
  • Remarqueu les citacions més recents i les obtingudes el mateix any de la publicació.
  • En el cas de les citacions rebudes a la WoS, consigneu si són les rebudes a la "Core Collection".
  • Incloeu la data de consulta de les dades.
  • Excloeu les autocitacions.
  • Incloeu els indicadors normalitzats només si us són favorables, és a dir si superen el valor 1.
  • Assenyaleu la importància dins l'àrea temàtica: El grau de rellevància de les citacions rebudes dins un àmbit o si són de caràcter interdiscipinari.
  • Indiqueu la internacionalització del document. Si la filiació dels autors que citen el document i les revistes on publiquen són internacionals.  
  • Destaqueu la rellevància del document publicat a dins la revista: Segons el nombre de citacions aquell any, es pot comprovar en quina posició es troba el document dins la revista. 
  • Exposeu la ubicació de la citació dins els articles citants: A WoS es poden veure en quin apartat de l'article (introducció, conclusions...) s'ha citat el document. 
  • Ús i lectura: Recolliu les dades de descàrregues, visualitzacions o visites que ha tingut el document a la web de la revista, repositoris digitals o altres plataformes.

 

EXEMPLES DE LA NARRATIVA

NÚMERO DE CITACIONS I INDICADORS NORMALITZATS
WOS (CNCI, ESI), Scopus (FWCI), Dimensions (FCR), Dialnet Métricas, entre d'altres.

Malgrat la seva recent publicació, la nostra proposta està rebent una gran atenció per part de la comunitat científica com ho demostren les 134 citacions a Web of Science (102 a la Core Collection) excloent les autocitacions. El nombre de citacions s’ha mantingut cada any d'ençà que es va escriure el 2019, amb 35 citacions el 2023, el que demostra la seva actualitat. La majoria de les citacions rebudes provenen de la categoria temàtica de “General Medicine” però la seva naturalesa interdisciplinària es reflecteix en les cites provinents d'altres àrees com "Radiology, nuclear medicine and imaging" (28 cites), i "Mathematical and computational biology" (16 cites). A la revista on es publica, Journal of Medical Imaging and Health Informatics, és l’article més citat el 2020 i el segon més citat des de l’any 2012, que és l’any en què la revista comença a tenir presència a WoS.

L’estudi destaca notablement en comparació amb la mitja de cites esperades per treballs de categoria i any de publicació similars en aquesta categoria temàtica. Podem contextualitzar les citacions dient que ha estat especialment citat  en les seccions de Resultats (20 cites) i Metodologia (5 cites) en la literatura relacionada, subratllant el seu impacte en la formulació de noves investigacions i en la interpretació de dades científiques.

A Scopus es presenta com un article molt citat al seu camp, ja que té un Field-Weighted Citation Impact de 12.41, el que significa que ha obtingut un 124% més de citacions que les esperades.

A Dimensions acumula 13 cites i un FCR de 1.93. En altres plataformes acadèmiques com Google Scholar l'article ha rebut 30 cites i a Dilanet Métricas, 7.

Si la narrativa és d'un capítol de llibre, també cal incloure les ressenyes i traduccions:

El llibre ha estat ressenyat per James Graham al volum 2, número 3 de la revista Solar Energy. A més, l'obra ha estat traduïda a l'anglès, el català, el suec i el portuguès.

 

INDICADORS BASATS EN LA POSICIÓ
Percentils i Highly Cited Paper

 

Ha obtingut un destacat percentil 95 a Scopus a la categoria "Radiology, Nuclear Medicine & Medical Imaging", el que significa que es troba per sobre del 95% de les publicacions en termes de citacions de la seva àrea l'any de la seva publicació. Això subratlla el seu impacte significatiu en un camp altament especialitzat i competitiu.

Aquest estudi ha estat distingit com a Highly Cited Paper a la Web of Science, el que significa que se situa dins l'1% superior dels articles més citats del seu camp temàtic durant l'any de la seva publicació.

 

 

ABAST DE LA PUBLICACIÓ
La interdisciplinarietat, la internacionalització, l'impacte de qui el cita i la presència en entorns acadèmics.

L’article ha estat àmpliament consultat en contextos educatius i de recerca. Així a Mendeley ha estat agregat a les biblioteques personals de 805 usuaris, prop de la meitat dels quals són estudiants (grau, màster i doctorat), més d’un terç professors i més d’un 15% investigadors. A Scopus ha tingut 699 visualitzacions i a la pàgina web de la revista 569, només en l’últim any.

L'àmplia difusió internacional de l'article queda palesa veient que 27 de les revistes que el citen són revistes en anglès i els autors que ho fan provenen de prop de 200 universitats pertanyents a 24 països de 4 continents; entre aquestes universitats destaca la University of British Columbia (en el núm. 25 de la classificació mundial segons Webometrics Ranking of World Universities); també volem destacar la Universitat de Barcelona (amb 4 citacions) i la Universidad Complutense de Madrid (amb 6 citacions), que són la primera i segona millors universitats espanyoles; i la Pontificia Universidad Católica del Perú, la Universidad de Buenos Aires i la Universidad Autónoma de México, totes elles les primeres universitats dels seus països segons la web Webometrics. També, la investigació ha captat l'atenció d'organitzacions com l'Institut Karolinska (4 cites) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) amb 3 citacions.

Si parlem de vàlua i prestigi trobem autors/es que citen aquest article àmpliament reconeguts en els seus camps que citen aquest article. És el cas de K. K. Brisem de la University of Munich o D. Camokci de la University of Toronto, totes dues amb un índex H de 15 a WoS. Varis dels articles que citen han rebut també moltes citacions a WoS com 10.1093/bioinformatics/btaa668, amb 39 citacions i 10.3916/C0-2022-01 amb 28. Finalment, cal dir que JCR ens mostra com 5 de les revistes que citen l'article tenen un factor d'impacte l'any de la publicació de l'article que les situa al quartil 1.  

L’article va ser dipositat al repositori Zenodo (incloure enllaç al DOI), el febrer de 2022 i des d'aquesta data fins a l’actualitat ha tingut 251 consultes i 205 descàrregues provinents de més de 20 països; destaquen els països anglosaxons però també altres com Mèxic, en 5è lloc, amb 13 descàrregues, França, en 6è lloc, Espanya en 7è i altres països europeus com Països Baixos, Alemanya o República Txeca. Aquestes dades indiquen l’interès internacional que desperta l’aportació. A això hem d’afegir-hi la seva interdisciplinarietat que queda palesa a les dades que ens proporciona Mendeley on prop de la meitat dels lectors provenen de Radiologia i Medicina, però també d’altres àrees tan diverses com Informàtica, Matemàtiques, Psicologia, i Enginyeria.

Dades consultades el 9 de gener de 2025. 

 

Si la narrativa és d'un capítol de llibre, també cal incloure els catàlegs on es troba el llibre:

El llibre forma part del fons de diverses biblioteques espanyoles, entre les quals destaquen el CRAI de la Universitat Rovira i Virgili i la Biblioteca Nacional Española. En l'àmbit internacional, el llibre està present en biblioteques de renom com la Boston Public Library i la National Library of Sweden.

 

[Extret de Torres Salinas, D.; Orduña-Malea, E.; Delgado-Vázquez, A.; Arroyo-Machado, W. (2024). Fundamentos de Bibliometría Narrativa (v.1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10512837; Torres Salinas, D (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCII considerando las recomendaciones DORA: Guía para solicitantes y evaluadores. Zenodo https://doi.org/10.5281/ZENODO.10911931; Torres Salinas, D. (2023). Entre métricas y narraciones: definición y aplicaciones de la "Bibliometría Narrativa". Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.8399905; Torrea Salinas, D; Arroyo-Machado, W (2023). Bibliometría Narrativa: aplicaciones para la defensa de currículos y aportaciones científicas en el marco de CoARA y ANECA-Sexenios.Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10089106; Bordignon, Frédériques; Chaignon, Lauranne; Egret, Daniel (2023). Promoting narrative CVs to improve research evaluation? A review of opinion pieces and experiments. Research Evaluation, 32(2), 313-320. https://doi.org/10.1093/reseval/rvad013; Universitat Autònoma de Barcelona. (05/12/2024). Suport a l'Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) https://www.uab.cat/ca/biblioteques-acreditacio/narrativa-casos-practics-articles.]

 

Les dades l'impacte de la revista o l'editorial del llibre on heu publicat us poden ajudar a construir una narrativa que posi en valor la seva qualitat en termes relatius.

 

RECOMANACIONS

  • Exposeu les dades de la revista de l'any de publicació i l'evolució que ha tingut des de la seva creació. (Si aquesta és positiva)
  • Consulteu els següents indicis de qualitat:
    • El segell de qualitat de la FECYT.
    • El procediment de revisió dels manuscrits (peer review, etc.)
    • Les característiques i bones pràctiques que es poden trobar a Latindex o ERIH Plus.
    • La presència al DOAJ si és una revista que publica en obert. Comproveu, a més, si la revista compta amb el DOAJ Seal. 
    • L'existència d'un codi ètic o l’adhesió a associacions com el Comitè d'Ètica de Publicacions a la web de la revista.
    • La internacionalització de la revista (percentatge de revisors filiats a institucions estrangeres).
  • No reitereu les dades: es recomana presentar la dada més favorable d'entre tots els indicadors consultats.  
  • Escolliu correctament l'indicador: El factor d'impacte (JIF) que es troba al JCR és l'indicador més valorat. Si la dada que us proporciona no és suficientment bona, recomanem presentar també el JCI (també al JCR) només si aquest és per sobre d'1, ja que és un indicador normalitzat.

 

EXEMPLE DE LA NARRATIVA

CONTEXT DE LA REVISTA/EDITORIAL
Nom de la revista, motiu pel qual s'ha publicat allí i context de la publicació.

El manuscrit va ser enviat a la Journal of Medical Imaging and Health Informatics atès el bon impacte que ha assolit en els últims anys, la seva qualitat, la seva aposta per l'accés obert i al seu abast. És una revista amb un considerable impacte científic i s’ha convertit en un referent en el seu camp.

 

INDICADORS DE LA REVISTA/EDITORIAL
Indicadors bibliomètrics extrets de les diverses fonts.  

Al JCR la revista té un JIF de 2.345 que la situa al Q1 segons el Journal Impact Factor en les categories de "Mathematical & Computational biology" (percentil de 2.54 i posició 58 entre 259) i "Radiology, nuclear medicine & medical imaging" (percentil 4.85 i posició 28 entre 134). D'altra banda, Dialnet métricas (IDR) la situa ininterrompudament al Q1 des de l'any 2013 i l’any 2020 està a la posició 4 entre 68 revistes de medicina. 

A Scopus, el CiteScore era de 2.3 el 2019 situant-se a la posició 105 entre 426 revistes de medicina i al percentil 75, el que indica que la revista se situa entre el 25 % de les revistes més citades. El CiteScore ha anat creixent situant-se al 6.7 (posició 47 de 511 i percentil 90) en l'edició de 2023, el que indica la qualitat creixent dels articles publicats a la revista. Segons Scimago Journal Rank, en l'àmbit de "Medicina" l'any 2019 se situava al Q1 amb un valor de 1.676.

 

QUALITAT DE LA REVISTA/EDITORIAL
Segells de qualitat, valoracions en bases de dades, indicis de bones pràctiques, codi ètic i adherència a altres comitès ètics, aspectes d'inclusió i sostenibilitat ambiental, tipus de revisió per parells i composició del comitè editorial.

La publicació mostra un alt grau de qualitat i bones pràctiques i així es fa palès l’any de publicació de l’article: compta amb el "Sello de calidad FECYT";  amb una puntuació de 63.49 se situa al quartil 1 i a la 3a posició d'un total de 24 revistes de la categoria "Comunicación, Información y Documentación Científica"; aquest Q1 es manté l’any 2021 i el 2022. També està molt ben valorada a CIRC (2024) i Carhus+ (2018) amb una classificació A en tots dos casos. A Latindex compleix les 38 característiques requerides que fan referència a bones pràctiques com per exemple informar dels codis d’ètica que utilitza.

A la pàgina web de la revista (incloure enllaç) es dona informació sobre diferents aspectes que conformen la qualitat editorial. Per exemple disposa d’un codi ètic que inclou les responsabilitats de totes les parts (autors, revisors i consell editorial), directrius pels autors, un apartat sobre intel·ligència artificial i altres aspectes com la inclusió i la sostenibilitat ambiental.  També s’adhereix al Comitè d'Ètica de Publicacions (COPE)  i al Publishing Ethics Resource Kit (PERK) d’Elsevier el què garanteix el compliment d'estàndards d'ètica i integritat en la recerca. 

Els articles passen per un procés de peer review doble cec per part de 2 o  més revisors especialitzats en la matèria i aliens a la institució de l’autor i als òrgans editorials de la revista;  existeix un formulari per a revisors i un llistat de revisors per anys (incloure enllaç). En aquest llistat consta el percentatge d’homes i dones i és una evidència de com s'incrementa progressivament la presència del gènere femení; la revista també publica una pàgina sobre pràctiques editorials en igualtat de gènere (incloure enllaç). 

Es tracta d'una revista bilingüe castellà-anglès amb la seva web en les dues llegües. Els revisors l’any de publicació de l'article eren de 14 països diferents i una mica més de la meitat eren filiats a institucions estrangeres. Segons el JCR, les contribucions en els últims 3 anys venen de 16 països; en primer lloc, se situa Espanya i la segueixen Portugal, Equador, Colòmbia, Itàlia i Mèxic.  

Per tant, ens trobem amb una revista ben considerada com evidencien no només els indicadors posicionals, sinó també l’excel·lent evolució del seu factor d’impacte.

 

CIÈNCIA OBERTA
Política d'accés obert, llicència de la publicació, adherència a polítiques i plataformes de Ciència Oberta.

La pàgina web de la revista inclou la seva política d'accés obert (incloure enllaç). Els autors conserven tots els drets sobre els seus articles, la revista els distribueix amb una llicència CC-BY-NC-ND i permet la publicació simultània en repositoris institucionals, xarxes socials, etc. També s’adhereix a la Declaració de Berlín i compleix tots els requisits per tenir el DOAJ Seal.

 

 

[Extret de Torres Salinas, D.; Orduña-Malea, E.; Delgado-Vázquez, A.; Arroyo-Machado, W. (2024). Fundamentos de Bibliometría Narrativa (v.1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10512837; Torres Salinas, D (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCII considerando las recomendaciones DORA: Guía para solicitantes y evaluadores. Zenodo https://doi.org/10.5281/ZENODO.10911931Torres Salinas, D. (2023). Entre métricas y narraciones: definición y aplicaciones de la "Bibliometría Narrativa". Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.8399905; Torrea Salinas, D; Arroyo-Machado, W (2023). Bibliometría Narrativa: aplicaciones para la defensa de currículos y aportaciones científicas en el marco de CoARA y ANECA-Sexenios.Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10089106; Bordignon, Frédériques; Chaignon, Lauranne; Egret, Daniel (2023). Promoting narrative CVs to improve research evaluation? A review of opinion pieces and experiments. Research Evaluation, 32(2), 313-320. https://doi.org/10.1093/reseval/rvad013Universitat Autònoma de Barcelona. (05/12/2024). Suport a l'Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) https://www.uab.cat/ca/biblioteques-acreditacio/narrativa-casos-practics-articles.]

 

Expliqueu, si s'escau, on està dipositat en accés obert el vostre article i les estadístiques d'ús. Feu el mateix amb altres aportacions vinculades amb el vostre article com les dades de recerca. 

 

RECOMANACIONS 

  • Dipositeu l'article en un repositori d'accés obert en el moment de publicar: pot ser el Repositori Institucional de la URV o un altre repositori temàtic. Per conèixer les opcions possibles, consulteu la següent guia.
  • Dipositeu les dades de recerca curades i en obert: en cas que hàgiu generat dades durant la recerca, dipositeu-les en un repositori especialitzat en obert seguint les indicacions de la següent guia: comproveu el seu grau d'acompliment amb les principis FAIR.

 

EXEMPLE DE LA NARRATIVA

LA PUBLICACIÓ EN ACCÉS OBERT
Objectiu de publicar en obert, tipus de revista (si és diamant, gold, etc.) i vinculació, si s'escau, presència de dades de recerca i grau d'acompliment dels principis FAIR. 

Els autors d'aquest treball han tingut la voluntat de difondre en accés obert la seva recerca tant dins l'àmbit acadèmic com a la societat en general. La revista publica seguint la via diamant i l'article pot ser consultat en Accés Obert a la web de la revista on ha tingut 615 descàrregues només en l’últim any. 

També, s'han organitzat i depositat en obert les dades de recerca utilitzades durant el procés per afavorir la reproductibilitat de l'estudi i l'avenç en les investigacions del mateix camp (incloure el DOI). 

 

ÚS DE REPOSITORIS EN OBERT
Quina informació s'ha dipositat (publicació/dades de recerca), on s'ha dipositat, i motius per escollir el repositori.

L'article està dipositat en accés obert al Repositori Institucional de la URV el qual conté més de 30.000 documents i recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, acadèmica i institucional de la universitat, alhora que recull documents digitals que formen part de les col·leccions del CRAI de la URV. Mostra una col·lecció organitzada, d’accés obert i interoperable. Va ser dipositat al repositori el juny del 2023 (incloure handle).

Les dades de recerca s'han dipositat en obert al CORA.RDR, el repositori de dades en obert del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya).

 

 

[Extret de Torres Salinas, D.; Orduña-Malea, E.; Delgado-Vázquez, A.; Arroyo-Machado, W. (2024). Fundamentos de Bibliometría Narrativa (v.1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10512837; Torres Salinas, D (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCII considerando las recomendaciones DORA: Guía para solicitantes y evaluadores. Zenodo https://doi.org/10.5281/ZENODO.10911931Torres Salinas, D. (2023). Entre métricas y narraciones: definición y aplicaciones de la "Bibliometría Narrativa". Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.8399905; Torrea Salinas, D; Arroyo-Machado, W (2023). Bibliometría Narrativa: aplicaciones para la defensa de currículos y aportaciones científicas en el marco de CoARA y ANECA-Sexenios.Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10089106; Bordignon, Frédériques; Chaignon, Lauranne; Egret, Daniel (2023). Promoting narrative CVs to improve research evaluation? A review of opinion pieces and experiments. Research Evaluation, 32(2), 313-320. https://doi.org/10.1093/reseval/rvad013Universitat Autònoma de Barcelona. (05/12/2024). Suport a l'Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) https://www.uab.cat/ca/biblioteques-acreditacio/narrativa-casos-practics-articles.]

 

Consigneu en aquest apartat els indicadors d'influència de la vostra publicació en la societat fora de l'àmbit estrictament acadèmic a diferents nivells (cultural, social, polític, sanitari, tecnològic, etc.). Mostreu com la societat rep i reacciona davant del vostre treball. Feu una narrativa a partir d'indicis com:

  • Citacions rebudes procedents de documents de polítiques públiques, llibres blancs, informes, protocols, guies clíniques, patents, etc.
  • Interaccions en xarxes socials no acadèmiques (Facebook, X, Instagram, Bluesky, etc.)
  • Visites/assistència (en cas d'aportacions artístiques com exposicions, obres de teatre, concerts, etc.)
  • Premis rebuts
  • Presència a mitjans de comunicació no acadèmics
  • Assessories científiques
  • Transferència a la societat 
  • Patents generades a partir de l'aportació
  • Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
  • Participació en activitats culturals (conferències, tallers, taules rodones, etc.)

 

RECOMANACIONS 

  • Indiqueu si el treball s'ha citat en alguna política pública, llei o document oficial i quina institució l'ha citat. També si s'ha citat en alguna patent, protocol, informe, etc.
  • Reviseu l'impacte i la visibilitat a les xarxes socials no acadèmiques (Facebook, X, Bluesky, etc.)
  • Comproveu les visualitzacions a plataformes col·laboratives com Academia.edu, Viquipèdia, etc.
  • Cerqueu a navegadors genèrics (Google, Opera, etc.) les referències de l'article en webs, blogs, vídeos, etc.
  • Cerqueu si hi ha notícies sobre la vostra publicació en mitjans de comunicació: No és necessari que aparegui el títol, però sí que parli de l'autor/a i el tema. Indiqueu mencions en podcasts, entrevistes, etc.
  • Descriviu la varietat geogràfica i/o lingüística de l'audiència de la publicació
  • Indiqueu reconeixements i premis atorgats a la publicació
  • Incloeu la data de consulta de les dades.

 

EXEMPLE DE LA NARRATIVA

 

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I ALTRES INDICADORS D'IMPACTE SOCIAL
ODS de l'Agenda 2030 implicats, citacions en polítiques públiques, etc.

Aquest article està vinculat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en concret amb l'objectiu 4: Educació de qualitat. 

La influència de l’article en directrius i polítiques educatives queda palesa al ser citat en un llibre vinculat amb la UNESCO (incloure referència del llibre);  l'article ha rebut 2 citacions en un informe de l’Instituto Latinoamericano de la Comunicación Educativa (ILCE):   Avendaño, V. (Coord.) (2021), La educación en tiempos de pandemia: Reflexiones sobre la enseñanza virtual en educación superior durante la pandemia de Covid-19. Vol. 2. pàg. 75 i 86.  El ILCE és un organisme internacional intergovernamental amb seu a Mèxic, creat per mandat de la UNESCO el 1956, que treballa per al desenvolupament de l'educació i de la cultura mitjançant la comunicació i tecnologia.

 

PRESÈNCIA EN ENTORNS NO ACADÈMICS
Publicacions, interaccions i citacions en xarxes socials no acadèmiques relacionades amb l'àmbit d'estudi,  lectures i citacions en altres plataformes acadèmiques i pàgines web, blogs i comunitats col·laboratives com Wikipedia.

L’article també ha tingut un considerable impacte social. A Facebook hi ha 9 posts sobre l'article (sobre la seva publicació, el premi rebut i com és l'article més llegit de la revista durant diversos mesos consecutius) per part de la revista, els autors, el "Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB" i el perfil "Narrativas". Segons dades de PlumX, l'article ha tingut 128 interaccions a Facebook el que el situa en el percentil 97 en Social Media; és a dir, que té més interaccions que el 97% dels articles de la mateixa revista publicats l'any 2020. A X és mencionat per 6 usuaris que compten amb més de 9.000 seguidors; un d’aquests usuaris és Plataforma de Revistas Científicas de Comunicación.  

El nostre treball també ha estat citat en 8 articles de Wikipedia. El 50% són articles de l'edició anglesa de la Wikipedia i l'altra meitat son 2 articles de la Wikipedia espanyola i 2 de la Wikipedia francesa. Les referències es troben a l'entrada "Comunicació intercultural".

Si la narrativa és d'un capítol de llibre, també cal incloure si existeixen previsualitzacions del llibre:

Un post de juliol del mateix any de Booknet.sociology (1.600 seguidors) proporciona un enllaç al llibre dins la web BooktoLook (incloure enllaç).

 

PRESÈNCIA EN MITJANS DE COMUNICACIÓ
Notícies i informacions relacionades en revistes de divulgació, diaris, entrevistes, reportatges audiovisuals, etc.

L'estudi ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació per tractar-se d'un tema d'actualitat. Segons Altmetric.com ha rebut un total de 30 mencions, 23 de les quals de mitjans de comunicació. El 75% d'aquests mitjans de comunicació són de caràcter internacional com "The Guardian", "CNN" i "The New York Times" on es destaca el potencial del tema investigat. Els mitjans s'hi han referit amb titulars com "Cardio Care Revolution: New Therapy to Alter Treatment Landscape" (Le Monde Digital. 27/05/2022).

L'any 2019, un dels coautors del text, Josep Rull, va ser entrevistat a El cafè de la República (incloure enllaç), un programa de Catalunya Ràdio, on va parlar de la recerca en la que es basava l’article. El mateix contingut apareix a una entrevista feta a la Vanguardia al 2020 (incloure enllaç). Aquesta entrevista és compartida a X (incloure enllaç) per @CriminologiaUdG i el post, en data 21/04/2020, dona una dada de visualització de 42 persones.   

 

PREMIS, PROJECTES, TESIS, FINANÇAMENT, RECONEIXEMENTS I PATENTS 
Projectes vinculats, premis guanyats, reconeixements obtinguts per part d'institucions I patents on es mencioni la publicació.

L'article va ser elaborat dins el marc del projecte X, que va néixer a partir de la tesi doctoral "El desistiment dels penats: factors que hi intervenen". El projecte està cofinançat per la Comissió Europea dins el programa Horizon Europe i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca. La recerca en què es basa va ser iniciada el 2010 i així apareix al text:  
“In 2010 we began a research project, funded by the Spanish Government, focusing on identifying factors that lead to desistance after imprisonment.” (pàg. 7). 

El nombre excepcional de citacions de l'article portà la revista a atorgar als seus autors el premi Roblón 2023 a l’article més citat a Scopus; el premi va ser entregat durant el XV Congreso Internacional LATINA de Comunicación Social (novembre 2023). 

 

CIÈNCIA CIUTADANA
Participants no investigadors que van prendre part en la recerca i activitats divulgatives derivades.

Com es pot llegir a l’apartat Metodologia, per elaborar l’article es van utilitzar enquestes en línia, entre març i abril del 2020, a estudiants, de diferents franges d’edat, i docents de Periodisme, Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya), Universitat de Torino (Itàlia) i Universitat Tècnica de Machala (Equador). L'enquesta va tenir respostes de 300 estudiants (100 per país) i 196 docents. Volem agrair la participació d'aquests 496 estudiants i docents sense la col·laboració dels quals l'article no hagués estat possible.

Arran d'aquest treball es va organitzar l'exposició "L'altra mirada" al Museu d'Art Contemporani (incloure enllaç) i l'activitat "Més enllà de l'altra mirada" en el marc de l'esdeveniment de La nit dels museus (incloure enllaç).

 

 

[Extret de Torres Salinas, D.; Orduña-Malea, E.; Delgado-Vázquez, A.; Arroyo-Machado, W. (2024). Fundamentos de Bibliometría Narrativa (v.1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10512837; Torres Salinas, D (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCII considerando las recomendaciones DORA: Guía para solicitantes y evaluadores. Zenodo https://doi.org/10.5281/ZENODO.10911931Torres Salinas, D. (2023). Entre métricas y narraciones: definición y aplicaciones de la "Bibliometría Narrativa". Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.8399905; Torrea Salinas, D; Arroyo-Machado, W (2023). Bibliometría Narrativa: aplicaciones para la defensa de currículos y aportaciones científicas en el marco de CoARA y ANECA-Sexenios.Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10089106; Bordignon, Frédériques; Chaignon, Lauranne; Egret, Daniel (2023). Promoting narrative CVs to improve research evaluation? A review of opinion pieces and experiments. Research Evaluation, 32(2), 313-320. https://doi.org/10.1093/reseval/rvad013Universitat Autònoma de Barcelona. (05/12/2024). Suport a l'Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR) https://www.uab.cat/ca/biblioteques-acreditacio/narrativa-casos-practics-articles.]

Webinars i vídeos

Vídeo explicatiu de la University of Glasgow sobre com compartir i visibilitzar els resultats d'investigació utilitzant les mètriques correctament.

 

 

 

Sessió impartida per l'Álvaro Cabezas on s'explica com elaborar un CV narratiu per integrar-lo al curriculum tradicional i com pot ser una valiosa eina per la defensa de sol·licituds i places. 

 

Sessió impartida per Daniel Torres Salinas i Álvaro Cabezas el 7 de juny de 2024 on s'explica com elaborar un CV narratiu per a ANECA articulant els mèrits i les contribucions científiques de la forma requerida.

 

Sessió impartida per Álvaro Cabezas Clavijo, professor a la Universitat Internacional de la Rioja. Explica els aspectes principals que ha de tenir en compte un investigador a l'hora de seleccionar-ne les millors aportacions. També de quina manera defensar-les amb solvència, fent ús d'indicadors quantitatius i qualitatius que n'acreditin el valor acadèmic i social.

 

 

Bibliografia

 

 

 

  • Torres Salinas, Daniel. (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCIII considerando las recomendaciones DORA: Guía para solicitantes y evaluadores. Instituto de salud Carlos III. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10911931

 

  • Orduña Malea, Enrique. (2023). Nuevos criterios para la evaluación de sexenios: Métricas, fuentes y narración. Universitat Politècnica de Valènciahttp://hdl.handle.net/10251/201033

 

 

 

  • Torres-Salinas, Daniel; Orduña-Malea, Enrique; Delgado-Vázquez, Angel; Arroyo-Machado, Wenceslao. (2024). Fundamentos de Bibliometría NarrativaZenodohttps://doi.org/10.5281/zenodo.10512837

 

  • Torres-Salinas, Daniel. (2024). Indicadores para la defensa del impacto científico en convocatorias ISCIII considerando las recomendaciones DORA: guía para solicitantes y evaluadores. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.10911931

 

 

 

 

 

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons