Sessió impartida per Álvaro Cabezas, professor a la Universitat Internacional de la Rioja. Explica els aspectes principals que ha de tenir en compte un investigador a l'hora de seleccionar-ne les millors aportacions. També de quina manera defensar-les amb solvència, fent ús d'indicadors quantitatius i qualitatius que n'acreditin el valor acadèmic i social.
Per a qualsevol consulta, adreceu-vos a:
sgpcplus@urv.cat
Les citacions que reben els articles, capítols o llibres són mencions que altres treballs acadèmics en fan i indiquen la repercussió que té cada aportació.
Els índexs de citacions són recursos que recopilen la informació sobre les citacions que ha rebut un treball a partir de la seva publicació. Les citacions que ha rebut un treball són acumulatives, per la qual cosa són un valor variable que pot créixer amb el temps i que cal actualitzar a l'hora de consignar els indicis de qualitat de les nostres publicacions.
Cal valorar el nombre de citacions que ha rebut un treball o un autor en el seu conjunt amb relació a la conducta de citacions de la seva disciplina, que pot ser més alta o més baixa: es tracta, per tant, d'un valor relatiu que podeu contextualitzar amb les taules de mitjana de citacions.
Les autocitacions són mencions que un autor fa dels seus propis treballs anteriors. Els índexs de citacions permeten extreure les autocitacions del nombre general de citacions rebudes, així com visualitzar la totalitat o una part en forma de mapa, gràfic per anys, etc. També permeten que l'autor se subscrigui per estar informat puntualment cada vegada que rep una citació nova.
A partir de les citacions rebudes s'elaboren indicadors bibliomètrics com l'índex h.
Redacta el títol i el resum dels teus treballs emprant vocabulari específic de la matèria.
Tria amb especial cura les paraules clau. Un ús adequat d'aquests termes ajudarà als motors
de cerca a recuperar els teus treballs en els primers llocs.
Publica les dades de la teva investigació i guanyaràs en visibilitat = futures citacions.
Consulta la guia Gestió de dades de recerca
Publica en revistes d'alt impacte que siguin d'accés obert (OA)
Consulta la Guia de l'accés obert.
Publica articles de revisió, ressenyes i comentaris
Difon els teus treballs a les xarxes socials acadèmiques
Signa els teus treballs sempre de la mateixa manera per evitar la dispersió de la teva producció
científica i que et sigui més fàcil saber qui t'ha citat.
Segueix les Directrius per a la signatura i filiació institucional URV
Crea't un ORCID i inclou-lo a les signatures dels vostres treballs.
Consulta com crear-lo i mantenir-lo a la guia del CRAI
Evita la duplicitat dels teus perfils i identificadors digitals d'investigador/a,
d'aquesta manera evitaràs la dispersió de les citacions rebudes.
A la guia Identitat digital dels investigadors i les institucions trobaràs tota la informació necessària
Per saber el nombre total de citacions que has rebut a la Web of Science, accedeix al recurs, clica a la pestanya RESEARCHERS i busca't pel nom o bé per l'ORCID, com mostra la imatge següent.
Si encara no tens ORCID, et recomanem que te'l generis: és ràpid, fàcil i gratuït!!
Aquí trobaràs tota la informació necessària
Accediràs al teu Web of Science Researcher ID, on trobaràs informació sobre el nombre total de citacions rebudes, les citacions que ha rebut cada una de les teves publicacions i podràs accedir als treballs que t'han citat.
Des de l'opció 
i 
accediràs a una anàlisi més exhaustiva de la informació que podràs veure en forma de gràfiques, per anys, etc. i que conté dades que et poden ser útils, com per exemple el nombre de citacions rebudes excloent-hi les autocitacions.
Gestiona d'una forma efectiva el teu Web of Science Researcher ID i evitaràs la dispersió de la producció científica i les citacions rebudes!
Consulta l'apartat específic de la guia d'identitat digital dels investigadors.
Per saber el nombre total de citacions que ha rebut una publicació a la Web of Science, accedeix al recurs, clica a la pestanya DOCUMENTS i busca-la pel DOI o pel títol, com mostra la imatge següent
A la dreta del registre trobaràs el nombre total de citacions que ha rebut la publicació.
Clicant al títol de la publicació accediràs al registre sencer. A la part inferior dreta hi ha un apartat amb una anàlisi de les citacions que inclou el lloc dels articles citants on apareix mencionat el teu: si t'han citat majoritàriament a les introduccions, a l'apartat de discussions, etc.
Aquesta informació et pot ajudar a contextualitzar les citacions rebudes.
Encara que el teu treball no estigui indexat a la Web of Science, pot ser que aparegui a la bibliografia d'alguna publicació que sí que ho estigui. És a dir, que també pots buscar si t'han citat. Per fer-ho, ves a l'opció CITED REFERENCES i busca't per autor o busca les teves publicacions per DOI, etc.
Per saber qui t'ha citat a Scopus, accedeix al recurs i busca't pel nom o bé per l'ORCID, com mostra la imatge següent.
Si encara no tens ORCID, et recomanem que te'l generis: és ràpid, fàcil i gratuït!!
Aquí trobaràs tota la informació necessària
Accediàs al teu Scopus Author Identifier, on trobaràs informació sobre el nombre total de citacions rebudes i un gràfic de citacions on podràs observar l'evolució.
Fes scrolling per veure les citacions que ha rebut cada una de les teves publicacions i accedeix als treballs que t'han citat. Pots ordenar les teves publicacions i veure en primer lloc aquelles que més citacions han rebut.
Clicant damunt cada un dels títols accedirem al FWCI (Field-Weighted Citation Impact), que és un indicador relatiu que ens informa del nivell de citacions del treball en relació amb altres del mateix tipus, any de publicació, temàtica, revista, etc. Un valor superior a 1.00 significa que el document ha estat citat més de l'esperat d'acord amb aquests paràmetres.
Des de Citation overview accediràs a una anàlisi més exhaustiva de la informació que poràs veure per anys i excloent-hi les autocitacionss de l'autor, de la totalitat dels coautors i dels llibres que t'han citat.
Gestiona d'una forma efectiva el teu Scopus Author Identifier i evitaràs la dispersió de la producció científica i les cites rebudes!
Consulta l'apartat específic de la guia d'identitat digital dels investigadors.
Per saber qui t'ha citat a Google Scholar accedeix al recurs i busca't pel nom per accedir al teu perfil d'autor.
Si encara no tens perfil d'autor a Google Scholar, et recomanem que te'l generis
Aquí trobaràs tota la informació necessària
A la part central de la pantalla hi tens les teves publicacions. Les pots ordenar per les citacions que han rebut, de més citada a menys.
Al costat de cada publicació trobaràs el nombre de citacions que ha rebut. Clica per veure qui ha citat cada treball.
Si t'apareix un asterisc * al costat del nombre de citacions, revisa-les perquè pot ser que hi hagi algun duplicat.
A la dreta dels resultats trobaràs informació del conjunt total de citacions rebudes i de les rebudes des de 2016.
El gràfic les analitza parcialment, però si cliques a "Mostra-ho tot" veuràs l'anàlisi des del primer any.
Revisa que el teu perfil d'autor a Google Scholar no estigui duplicat i evitaràs la dispersió de la producció científica i les cites rebudes!
Aquí trobaràs tota la informació necessària
Dimensions és una base de dades vinculades d'investigació que inclou subvencions, publicacions, datasets, assajos clínics, patents, etc. des d'una única plataforma.
En l'actualitat conté més de 106 milions de publicacions i més de 1.200 milions de citacions.
Per saber qui ha citat una publicació vostra a Dimensions, aneu a Dimensions-free i cerqueu-la pel cercador. Ho podeu fer per paraula clau, títol i abstract o DOI.
Per exemple:
us indica el nombre total de citacions rebudes d'altres publicacions també indexades a Dimensions. Si cliqueu a sobre veureu un quadre com aquest:
Les Recent citations corresponen al nombre de citacions rebudes en els darrers dos anys.
El Field Citation Ratio (FCR) és un indicador resultant de dividir la mitjana de citacions que han rebut les publicacions de la mateixa temàtica i el mateix any, pel nombre de citacions de la publicació analitzada. El FCR està normalitzat a 1,0. Un FCR de valor X, superior a 1,0, indica que el treball ha estat citat X vegades per damunt de la mitjana en aquell any.
El Relative Citation Ratio (RCR) és un indicador resultant de dividir la mitjana de citacions que han rebut les publicacions de la mateixa temàtica pel nombre de citacions de la publicació analitzada. El RCR també està normalitzat a 1,0 i només el tenen les publicacions de Dimensions indexades a la NIH. Un RCR de valor X, superior a 1,0, indica que el treball ha estat citat X vegades per damunt de la mitjana.
Si cliqueu al quadre de Citations, accedireu a una anàlisi més pormenoritzada d'aquesta informació.
Des de la pestanya Citacions de Dimensions, podeu veure, per exemple, quantes citacions heu rebut cada any:
I des de la pestanya Citing research categories, quina és la categoria temàtica dels treballs que us citen.
Lens Patent & Scholarly Database és un servei en línia de cerca bibliogràfica i de patents que inclou més de 200 milions de registres procedents de Microsoft Academic, PubMed i Crossref.
Lens inclou informació sobre citacions rebudes d'altres treballs acadèmics i de patents, la qual cosa diferencia al recurs d'altres proveïdors de cites acadèmiques.
Indiqueu al buscador el títol que voleu buscar - pestanya "Obras académicas"
En aquest cas, per exemple, la publicació té 10 citacions rebudes d'altres treballs acadèmics:
i ha estat citada per 1 patent:
Cliqueu a sobre del número per veure les publicacions i patents que citen aquest treball.
A la dreta de la pantalla del registre bibliogràfic trobareu una columna que analitza l'any en què s'han rebut aquestes citacions rebudes, tant les patents com les acadèmiques.
Per saber qui t'ha citat a Dialnet métricas, accedeix al recurs i busca't pel nom des de l'opció "investigadors".
Accediràs a la teva pàgina d'autor, on trobaràs informació detallada sobre les citacions que has rebut procedents de publicacions indexades a Dialnet, analitzada per ámbits amb el tant per cent d'autocitacions, mitjana de citacions, etc.
Pots veure el detall d'aquesta informació de diferentes formes:
Scilit és una plataforma gratuïta d'agregació de publicacions acadèmiques desenvolupada i mantinguda per l'editor d'accés obert MDPI.
Cobreix articles de revistes, capítols de llibres, monografies i preprints al temps que recopila citacions que han rebut els treballs.
El més interessant d’aquest recurs és que us ofereix una completa eina d’anàlisi del conjunt de citacions que heu rebut, que us pot ajudar en l’elaboració de la narrativa que justifiqui l’impacte dels vostres treballs.
Per saber qui us ha citat, podeu utilitzar l’opció de cerca Cited-by i buscar pel DOI o el PMID del treball.
Trobareu el conjunt de treballs que us citen i els podreu ordenar per rellevància o citacions que han rebut ells mateixos:
Però si el que voleu és fer una anàlisi detallada del conjunt de treballs citants, cliqueu a Analytics view, des d’on podeu veure quin any és el que més citacions heu rebut, les matèries dels treballs citants, el tipus de publicació, els instituts, etc. Tota aquesta informació pot ser molt valuosa per aportar evidències de l’impacte de la vostra investigació.
Podeu descarregar-vos les dades dels treballs citants a un fitxer Excel.
Inspire és la principal biblioteca digital especialitzada en física d'altes energies des de 1970. Inclou més 1,1 milions de registres d'informació sobre autors, literatura científica, revistes, seminaris, Institucions, experiments i llocs de feina.
Proporciona accés al text complet d'articles i conferències i una anàlisi detallada de les citacions rebudes pels documents.
Seleccioneu el camp "literature" per buscar articles, o bé el camp "conferences" per a conferències:
En aquest cas, el document ha rebut 20 citacions.
Cliqueu-hi a sobre per veure una anàlisi dels 20 documents citants.
Podeu excloure les autocites, veure una anàlisi detallada dels anys en què s'han rebut les citacions i aplicar els filtres que us apareixen a l'esquerra de la pantalla.
CitEc: Citations in Economics és un recurs que analitza les citacions dels documents inclosos a la biblioteca digital especialitzada en economia RePEc: Research Papers in Economics.
Si treballes en aquest àmbit temàtic i vols buscar qui t'ha citat en un any concret, introdueix el teu cognom seguit de l'any, com mostra la imatge següent, i clica a "Find references".
Si els treballs que has publicat durant aquest any han estat citats, dins el conjunt de treballs indexats a RePEc, t'apareixeran les citacions a continuació.
Què és?
El Field-Weigthed Citation Impact (FWCI) és un indicador normalitzat de citació que mesura les citacions que ha rebut un article a Scopus i les compara amb la mitjana del seu camp d'investigació.
També s'aplica a l'avaluació de capítols de llibre, investigadors i revistes
Com es calcula?
El Field-Weigthed Citation Impact (FWCI) compara el nombre de citacions rebudes per un article durant l'any de publicació i els dos anys següents amb la mitjana de citacions rebudes per articles similars a Scopus i les pondera a 1.
Què significa?
Ex. FWCI = 1,34. L'article ha obtingut un 34% més de citacions de les esperades
Ex. FWCI = 0,85. L'article ha obtingut un 15% de citacions menys de les esperades
On i com es busca el FWCI?
En primer lloc, cal localitzar l'article a Scopus i accedir al registre complet. Des d'aquí, clicar a View all metrics.
Què és?
El Category Normalized Citation Impact (CNCI) és un indicador normalitzat de citació que mesura les citacions que ha rebut un article a la Web of Science i les compara amb la mitjana del seu camp d'investigació.
Què significa?
Ex. CNCI = 1,34. L'article ha obtingut un 34% més de citacions de les esperades
Ex. CNCI = 0,85. L'article ha obtingut un 15% de citacions menys de les esperades
On i com es busca el CNCI?
Aquest indicador el proporciona InCites, que és un recurs d'anàlisi de la producció científica de la WoS que la URV no té subscrit i, per tant, no el podem consultar.
No obstant això, sí ens apareix als Informes de Sexennis del gestor curricular d'IRIS.
Què és?
Essential Science Indicators és una eina d'anàlisi de la producció científica de la WoS que la URV no té subscrita, per tant, no la podem consultar com a tal. No obstant això, el gestor curricular IRIS de la URV incorpora alguna informació procedent d'ESI que es basa en les citacions rebudes a WoS i que ens pot ajudar a contextualitzar les dades.
En algunes publicacions trobareu unes icones de copa.
Aquest és el seu significat:
Copa d'or: el treball està dins de l'1% dels més citats de la seva categoria.
Copa de plata: el treball està dins el 10% dels més citats de la seva categoria
Copa de coure: el treball està en alguna categoria, però no es pot considerar que sigui altament citat.
Què és?
El Field Citation Ratio (FCR) és indicador bibliomètric que mesura la influència científica d'un o més articles. Es calcula per a totes les publicacions indexades a Dimensions que tinguin una antiguitat d'almenys 2 anys i hagin estat publicades a partir de l'any 2000.
És un valor normalitzat a 1
Què significa?
Ex. FCR= 1,34. L'article ha obtingut un 34% més de citacions de les esperades
Ex. FCR = 0,85. L'article ha obtingut un 15% de citacions menys de les esperades
On i com es busca el FCR?
En primer lloc, cal localitzar l'article a Dimensions i clicar a l'apartat "Citations", des d'on s'obrirà una finestra emergent amb un resum de les citacions
* Les Recent Citations són el nombre citacions rebudes en els darrers dos anys
** El Relative Citation Ratio (RCR) és un altre indicador bibliomètric proporcionat per Dimensions i també normalitzat a 1, però que només es calcula per al conjunt de publicacions de Dimensions indexat a la NIH.
NOTA: Trobareu també els indicadors de Dimensions a les vostres publicacions d'IRIS.
Clarivate posa a disposició dels investigadors i els centres les taules de cites mundials per categoria temàtica, extretes de les bases de dades Web of Science. (act. 11/10/2023)
Aquesta taula inclou les mitjanes de citacions que han rebut articles i revisions en una determinada categoria WOS segons l'any de publicació. Us pot ser d'ajut per a contextualitzar les citacions que han rebut els vostres treballs.
Aquesta taula inclou les mitjanes de citacions que han rebut articles, revisions i actes de congressos en una determinada categoria WOS segons l'any de publicació. Us pot ser d'ajut per a contextualitzar les citacions que han rebut els vostres treballs.
Elsevier posa a disposició dels investigadors i els centres les taules de cites mundials per categoria temàtica, extretes de les bases de dades Scopus (act. 11/10/2023)
Aquesta taula inclou les mitjanes de citacions que han rebut articles i revisions en una determinada categoria SCOPUS segons l'any de publicació. Us pot ser d'ajut per a contextualitzar les citacions que han rebut els vostres treballs.
Aquesta taula inclou les mitjanes de citacions que han rebut articles, revisions i congressos en una determinada categoria SCOPUS segons l'any de publicació. Us pot ser d'ajut per a contextualitzar les citacions que han rebut els vostres treballs.
L'Observatori IUNE ens ofereix informes citacions rebudes per document per categoria i any basats en dades de la Web of cience.
Què és?
El factor d'impacte (JIF: journal impact factor) és un indicador bibliomètric creat el 1963 per Eugene Garfield.
Avalua la qualitat d'una revista en funció de les cites que han rebut els articles que s'hi han publicat els dos anys anteriors. S'analitza la xarxa de cites que es produeixen en el context de la Web of Science.
Aquest indicador cobra sentit comparat amb els factors d’impacte d’altres revistes de la mateixa categoria temàtica.
Com es calcula?
El factor d'impacte que té una revista un any determinat es calcula dividint el nombre de citacionss que han rebut els articles publicats en aquesta revista els dos anys anteriors i dividint-lo pel nombre total articles citables publicats durant aquests mateixos dos anys.
NOVETATS
* Des de l'edició del JCR de 2021 (dades de 2020) s'inclou com a novetat en el càlcul de la fórmula del Factor d'Impacte que es contempla com a data inicial per començar a contar les citacions rebudes, la primera data de publicació en línia (no la data de publicació del número oficial de la revista).
** Des de l'edició del JCR de 2023 (dades de 2022) el JIF només té un decimal en lloc de 3.
** Des de l'edició del JCR de 2023 (dades de 2022) totes les revistes de la Core Collection tenen JIF, incloses les de l'Art and Humanities Citation-AHCI Index i les de l'Emerging Sources Citation Index - ESCI
Què és el quartil?
Dins cada categoria temàtica de la Web of Science, les revistes s’ordenen pel factor d'impacte d'un any determinat de més gran a més petit. Si dividim aquest llistat en quatre seccions, obtindrem el quartil de la revista en funció de la posició que ocupi la publicació en aquest llistat.
Una mateixa revista pot tenir, doncs, un quartil diferent a cada una de les categories temàtiques a què pertanyi.
On i com es busquen el factor d'impacte i els quartils?
El factor d'impacte i els quartils apareixen anualment a l'edició actualitzada del Journal Citation Reports, de la Web of Science, des d’on també podem accedir a les dades d’anys anteriors.
En els processos d’avaluació, has de consignar
el factor d'impacte i el quartil per categoria temàtica de l'any en què vas publicar cada article!
Clica aquí per ampliar informació sobre el Journal Citation Reports.
Què és?
El Journal Citation Indicator (JCI) és una nova mètrica que apareix per primer cop a la versió de juliol de 2021 del Journal Citation Report i s'aplica a la totalitat de les revistes de la col·lecció principal de la Web of Science.
És una mètrica "normalitzada" que permet la comparació de revistes entre categories temàtiques diferents.
Totes les revistes incloses a la col·lecció principal de la Web of Science tenen JCI.
El JCI també ens proporciona informació dels Quartils en funció de la categoria o categories temàtiques en què s'inclogui la revista. Per això és molt important no confondre aquestes dades amb el JIF i els seus propis quartils.
Atenció, no confongueu el JCI amb el JIF!
Quan les convocatòries d'acreditació de la recerca demanen com a requisit haver publicat a revistes d'un quartil determinat, es refereixen a les dades del JIF, no del JCI
Com es calcula?
Per al seu càlcul es consideren:
Què significa?
El Journal Citation Indicator s'ha normalitzat establint el barem "1" com a mitjana de les citacions "normals" a escala mundial per a cada categoria temàtica.
És a dir que una revista amb un JCI superior a 1 - per exemple JCI=1,20- significa que aquesta revista està rebent un 20% més de cites que les que serien esperables en la seva categoria. Pel contrari, una revista amb un JCI inferior a 1 vol dir que no està rebent les cites esperades en la seva categoria
On i com es busca el JCI?
El JCI apareixerà anualment a l'edició actualitzada del Journal Citation Reports, de la Web of Science.
Si voleu ampliar informació sobre el JCI, podeu consultar la Guia del Journal Citation Indicator / Clarivate
Clica aquí per ampliar informació sobre el Journal Citation Reports.
L'Eigenfactor mesura el prestigi d'una revista a partir de les citacions que han rebut els seus articles durant els cinc darrers anys, tenint en compte la qualitat de les revistes que emeten les citacions, de manera que les revistes altament citades tenen més pes que les menys citades.
Aquest indicador el proporciona Eigenfactor.org, projecte de la Universitat de Washington que analitza les dades de citacions rebudes del JCR de la WoS amb una finestra de 5 anys i eliminant les autocitacions.
Podeu accedir a aquest indicador des del registre de la revista al JCR, a l'apartat Additional metrics.
El Normalized Eigenfactor és una contextualització de l'Eigenfactor. La puntuació mitjana és 1, per tant, una revista amb un Normalized Eigenfactor de 2 té el doble d'influència que altres revistes.
Aquest indicador el proporciona Eigenfactor.org, projecte de la Universitat de Washington que analitza les dades de citacions rebudes del JCR de la WoS amb una finestra de 5 anys i eliminant les autocitacions.
Podeu accedir a aquest indicador des del registre de la revista al JCR, a l'apartat Additional metrics.
L'Article Influence Score mesura la influència dels articles d'una revista durant els cinc anys següents als de la seva publicació. S'aconsegueix dividint l'Eigenfactor entre la quantitat d'articles publicats en aquesta revista i té 1 com a puntuació mitjana.
Aquest indicador el proporciona Eigenfactor.org, projecte de la Universitat de Washington que analitza les dades de citacions rebudes del JCR de la WoS amb una finestra de 5 anys i eliminant les autocitacions.
Podeu accedir a aquest indicador des del registre de la revista al JCR, a l'apartat Additional metrics.
Què és?
El CiteScore (CS) és un indicador bibliomètric de l’editorial Elsevier que reflecteix el nombre mitjà anual de citacions que reben articles que ha publicat una revista durant els 4 anys anteriors i que procedeixen de publicacions indexades a la base de dades Scopus.
Aquest indicador cobra sentit comparat amb els CiteScore d’altres revistes de la mateixa categoria temàtica.
Com es calcula?
El CiteScore d’una revista d’un any determinat es calcula dividint el nombre de citacions rebudes aquell any i els tres anys anteriors a articles publicats durant aquests quatre anys i dividint-lo pel nombre total de documents (articles, ressenyes, conferències, etc.) publicats a la revista durant el mateix període de temps.
On i com es busca el CiteScore?
El CiteScore es consulta a la base de dades Scopus.
Per consultar-lo:
1. Enta a Scopus i clica a Sources
2. Busca la revista per títol o ISSN
3. Clica al títol de la revista per veure tota la informació
4. També pots veure el CiteScore d'altres anys i comparar les dades bibliomètriques de la teva publicació amb la d'altres revistes des de Compare Sources.
Què és el percentil?
Dins cada categoria temàtica d'Scopus (Rank), les revistes s’ordenen pel CiteScore d'un any determinat de més gran a més petit originant un llistat en què cada revista ocupa una posició (Percentil).
Com més alt és aquest percentil, millor posicionada està la revista dins la matèria.
En els processos d’avaluació, has de consignar
el CiteScore i el percentil per categoria temàtica de l’any en què vas publicar cada article!
Què és?
El Scimago Journal Rank (SJR) és un indicador bibliomètric desenvolupat pel grup SCImago (CSIC, Universitat de Granada, Extremadura, Carlos III i Alcalá de Henares) i que es calcula a partir de les revistes indexades a la base de dades Scopus.
El SJR analitza les cites que rep una revista dins una categoria temàtica i la rellevància de les revistes que la citen.
Podeu buscar el SJR d'una revista tant a Scimago Journal & Country Rank, com a la base de dades Scopus, que també el proporciona.
Aquest indicador cobra sentit comparat amb els d’altres revistes de la mateixa categoria temàtica.
Com es calcula?
El SJR que té una revista un any determinat es calcula analitzant quantitativament i qualitativament les citacions que reben els articles citables publicats en aquest any durant els tres anys anteriors (restringint les autocitacions, de manera que només constitueixin un 33% del còmput general).
El SJR analitza les cites que rep una revista dins una categoria temàtica i la rellevància de les revistes que la citen.
Què és el quartil?
Dins cada categoria temàtica d'Scopus les revistes s’ordenen pel SJR d'un any determinat de més gran a més petit. Si dividim aquest llistat en quatre seccions, obtindrem el quartil de la revista en funció de la posició que ocupi la publicació en aquest llistat.
Una mateixa revista pot tenir, doncs, un quartil diferent a cada una de les categories temàtiques a què pertanyi.
On i com es busquen el SJR i els quartils?
Des de la pàgina de Scimago Journal & Country Rank, entra el títol o l'ISSN de la revista que estiguis buscant i fes cercar.
Entra a la pàgina de la revista i hi trobaràs tota la informació bibliomètrica.
En els processos d’avaluació, has de consignar
el SJR i el quartil per categoria temàtica de l'any en què vas publicar cada article!
Què és?
L'SNIP (Source Normalized Impact per Paper) és un índex bibliomètric d'Scopus basat en la comparació de revistes de cada àrea temàtica que comptabilitza la freqüència amb la qual els autors citen altres documents i la immediatesa de l'impacte de les cites.
Com es calcula?
Per calcular l'SNIP d'una revista un any determinat, es divideix el nombre mitjà de cites que reben els articles que s'hi publiquen durant els tres anys anteriors i es divideix per la citació potencial del camp científic de la revista.
On i com es consulta l'SNIP?
L'SNIP es consulta a la base de dades Scopus.
Per consultar-lo:
1. Entra a Scopus i clica a Sources
2. Busca la revista per títol o ISSN
3. Clica al títol de la revista per veure tota la informació
4. Clica a Compare Sources per veure l'SNIP d'altres anys i comparar les dades bibliomètriques de la teva publicació amb la d'altres revistes
En els processos d’avaluació, has de consignar
l'SNIP de l'any en què vas publicar cada article!
Què és?
El quartil és un indicador bibliomètric que serveix per avaluar la importància relativa d'una revista dins el total de revistes de la seva àrea temàtica.
Com es calcula?
El quartil indica la posició de la revista amb relació a un llistat ordenat per indicadors de més alt a més baix. Si dividim aquest llistat en 4 parts obtindrem els quartils. Una mateixa revista pot tenir, doncs, un quartil diferent a cada una de les categories temàtiques a què pertanyi i amb les quals es compari.
Si aquest mateix llistat el dividim per 3 obtindrem tercils, per 10 els decils, etc.
On i com es consulten els quartils?
Trobaràs les instruccions per a consultar els quartils als apartats Factor Impacte i SJR d'aquesta mateixa guia.
En el cas que una revista tingui diferents quartils,
en els processos d'avaluació inclourem el quartil més alt
(encara que la categoria temàtica no sigui de la nostra àrea d'investigació)
El Journal Citation Reports de la Web of Science (Clarivate) és una prestigiosa base de dades d'anàlisi de revistes científiques que proporciona el Factor d'Impacte, entre altres indicadors i informació bibliomètrica i que s'actualitza anualment des del 1975.
El juliol de 2021 Clarivate va treure una nova versió de Journal Citation Reports que inclou nous continguts, noves mètriques, canvis a la fórmula de càlcul del Factor d'Impacte i una nova interfície de consulta amb noves funcionalitats.
La versió actual conté 20.932 revistes de 113 països, classificades en 254 categories temàtiques.
El 22,3 % d'aquestes revistes són d'accés obert (via daurada) 
Els principals canvis al contingut de la nova versió són que:
S'hi afeixen les revistes de l'Art and Humanities Citation Index (AHCI) i l'Emerging Sources Citation Index (ESCI), encara que no tindran Factor d'Impacte.
Apareix un nou indicador bibliomètric: el Journal Citation Indicator (JCI). Aquest indicador el tindran la totalitat de les revistes incloses al JCR.
Es varia la fórmula del Factor d'Impacte a partir de 2021, incorporant pel seu càlcul la primera data de publicació en línia dels articles (early access content), no la de la publicació oficial del número de la revista.
En aquest vídeo trobareu informació bàsica sobre com localitzar el Factor d'Impacte, El Journal Citation Indicator, els quartils, com buscar per categories, etc.
Los fundamentos del Journal Citation Reports (En castellà. 1' 22')
Formació de la FECYT, a càrrec d'Anne Delgado 27/09/2023
En aquest enllaç trobareu el material de la formació.
En aquest altre vídeo podreu aprofundir en el recurs:
Utilizar todos los recursos del Journal Citation Reports (En castellà 1' 21'')
Formació de la FECYT, a càrrec d'Anne Delgado 28/09/2023
En aquest enllaç trobareu el material de la formació.
A continuació, clicant a la imatge, trobareu un tutorial sobre com funciona Scopus Sources i com localitzar informació bibliomètrica de les revistes que indexa la base de dades.
En aquest vídeo trobareu informació bàsica sobre Scopus Source, com localitzar els índexs bibliomètrics, comparar publicacions, etc.
Sources y comparación de revistas (En castellà. 1')
Formació de la FECYT, a càrrec d'Anne Delgado 03/2023
SCImago Journal & Country Rank és un portal públic elaborat pel grup de recerca SCImago (CSIC, Universitat de Granada, Extremadura, Carlos III i Alcalá de Henares) que inclou revistes, anàlisi de cites, tipus de publicació i indicadors bibliomètrics obtinguts a partir de la informació indexada a la base de dades Scopus.
S'hi inclou informació de més 34.100 títols d'arreu del món agrupats en 27 àrees temàtiques i 313 subcategories de matèries específiques.
Indicador SJR
L'indicador bibliomètric que proposa el SCImago Journal & Country Rank porta com a nom SJR (Scimago Journal Rank) i el podeu consultar públicament des del seu portal i també des d'Scopus.
Com es calcula?
El SJR que té una revista un any determinat es calcula analitzant quantitativament i qualitativament les cites que reben els articles citables publicats en aquest any durant els tres anys anteriors (restringint les autocites, de manera que només constitueixin un 33% del còmput general).
El SJR analitza les cites que rep una revista dins una categoria temàtica i la rellevància de les revistes que la citen.
Aquest indicador cobra sentit comparat amb els d’altres revistes de la mateixa categoria temàtica.
Què és el quartil?
Dins cada categoria temàtica d'Scopus les revistes s’ordenen pel SJR d'un any determinat de més gran a més petit. Si dividim aquest llistat en quatre seccions, obtindrem el quartil de la revista en funció de la posició que ocupi la publicació en aquest llistat.
Una mateixa revista pot tenir, doncs, un quartil diferent a cada una de les categories temàtiques a què pertanyi.
Com es busquen el SJR i els quartils?
Des de la pàgina de Scimago Journal & Country Rank, entra el títol o l'ISSN de la revista que estiguis buscant i fes cercar.
Entra a la pàgina de la revista i hi trobaràs tota la informació bibliomètrica, que està disponible en format de gràfica o de taula.
Us recomanem que veieu el següent vídeo elaborat per l'Observatorio de Bibliometría e Información Científica de la Universidad de Salamanca en col·laboració amb l'USAL TV i el Servicio de Producción e Innovación Digital (+IN) en que es presenta i s'analitza la plataforma i les seves principals funcionalitats.
MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) és una base de dades elaborada per l'Equip MIAR 2022 de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB que inclou informació per a la identificació i l'anàlisi de la difusió de més de 48.000 revistes científiques.
MIAR 2022 LIVE ens proporciona el perfil de presència de cada revista a les 116 bases de dades i 7 recursos d'avaluació en què busca la informació.
També podeu consultar l'ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària) de cada revista, però només dels anys 2008-2021, moment en què es deixa d'actualitzar aquest indicador bibliomètric.
Per buscar una revista en concret, introdueix el seu títol o el seu ISSN, o bé accedeix alfabèticament al llistat de títols.
També pots buscar revistes per àmbit, camp acadèmic, entitat acadèmica i país.
Carhus Plus és el sistema de classificació de revistes científiques de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.
Inclou revistes de ciències socials i humanitats que es publiquen en l'àmbit local, nacional i internacional i que obtenen una qualificació A, B, C o D en funció de la categoria o categories temàtiques a les quuals pertanyen.
La darrera edició és el CARHUS Plus +2018
Per a consultar els indicis de qualitat d'anys anteriors, utilitza els índexs que pertoquin:
Google Scholar Metrics és una eina que analitza les revistes científiques a partir de les cites recollides per Google Scholar. Ens proporciona l'índex h5 i mitjà h5 de cada una de les revistes que hagin publicat almenys 100 articles en els darrers 5 anys i hagin rebut alguna cita.
Índex h5 d'una revista relaciona el nombre d'articles que s'hi han publicat en els darrers 5 anys complets i el nombre de citacions rebudes. Per la seva banda, el mitjà h5 d'una revista és el nombre mitjà de cites dels articles de l'índex h5.
Google Scholar Metrics indexa publicacions acadèmiques que compleixen determinats criteris d'inclusió i presenta algunes limitacions, com el fet de que només les revistes en anglès estan ordenades en les vuit categories temàtiques i més de 300 disciplines que conformen la seva classificació de matèries.
Les revistes en altres llengües es limiten a les 100 publicacions principals. Ex. 100 millors revistes en espanyol.
Les revistes es poden buscar per alguna paraula del seu títol, per idiomes o per matèries (la cerca per matèries només està activa per a publicacions angleses).
En aquest vídeo de la Biblioteca de la Universitat de Cardiff veureu com localitzar les publicacions.
La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT) atorga un segell de qualitat a les revistes espanyoles des de l'any 2007. Aquesta distinció reconeix les millors pràctiques editorials i ha de ser renovat en cada una de les convocatòries.
Des del seu buscador de revistes acreditades pots accedir a les publicacions que gaudeixen del segell i trobaràs informació sobre puntuacions, categories i quartils de cadascuna de les publicacions en les diferents edicions.
També pots buscar per matèries i obtindràs informació de les puntuacions i els quartils de cada publicació dins la seva categoria temàtica i any d'edició.
La Clasificación Integrada de Revistas Científicas (CIRC) és un recurs d'avaluació de revistes científiques especialitzades en humanitats i ciències socials del grup EC3metrics.
CIRC classifica les publicacions en 2 grans àrees temàtiques: Humanitats i Ciències Socials i en 5 categories: Excelencia A+, Grupo A, Grupo B, Grupo C i Grupo D en funció dels criteris utilitzats per laCNEA i l'ANECA en els seus processos d'avaluació del professorat universitari.
Per buscar els indicis de qualitat d'una revista, la pots buscar pel seu títol o l'ISSN
t'apareixerà la informació relativa a la classificació i l'avaluació.
** Si la revista t'apareix com a "predator" significa que la seva editorial està inclosa al llistat de revistes predadores de Jeffrey Beall de 2017.
ERIH PLUS (European Reference Index for the Humanities and Social Sciences) és un índex europeu de revistes acadèmiques d'humanitats i ciències socials que proporciona els serveis de:
L'objectiu d'ERIH Plus és augmentar la qualitat, la visibilitat i la disponibilitat de les revistes europees d'humanitats i ciències socials.
Per saber si una revista està indexada a ERIH Plus, busca-la pel seu títol o ISSN.
Clica al títol i accediràs a tota la informació de la revista.
Latindex és un sistema d'informació que inclou revistes d'investigació científica, tècniques i professionals de qualsevol àmbit temàtic editades a Amèrica Llatina, El Carib, Espanya i Portugal.
La missió de Latíndex és fer accessibles i elevar la qualitat d'aquestes publicacions a través del treball compartit.
Latindex compta amb dos serveis principals d'informació:
Per saber els criteris de qualitat que compleix una publicació busca-la pel seu títol o per l'ISSN i selecciona l'opció Catàleg 2.0
L'Eigenfactor.org és un projecte de la Universitat de Washington que analitza les dades de citacions rebudes del JCR de la WoS amb una finestra de 5 anys i eliminant les autocitacions.
Ens proporciona tres mètriques:
Podeu accedir a aquests indicadors des del registre de la revista al JCR, a l'apartat Additional metrics.
**Des del cercador d'Eigenfactor només podeu accedir a aquests indicadors del 1997 al 2015.
REDIB. Red Iberoamericana de Innovación y Conocimiento Científica és una plataforma del CSIC i Universia de continguts científics i acadèmics en accés obert de l'àmbit iberoamericà que dóna accés a més d'1.400.000 de documents entre llibres i articles de revista.
El recurs proporciona un Ranking de Revistas que és el resultat d'analitzar les cites que reben els articles de revistes indexades simultàniament a RedIB i a la Core Collection (Web of Science) i comparar-les amb les cites esperades segons la cada disciplina.
Pots buscar els indicis de qualitat per títol de la revista, ISSN, editor, país, matèria, any, etc. o bé combinant aquests criteris i obtindràs els indicadors bibliomètrics i els quartils.
**Nota: no hi ha botó "Buscar", a mesura que seleccionis els criteris de cerca s'actualitza el llistat de resultats
La darrera és la quarta edició, avalua més de 1.200 revistes i correspon a l'any 2000.
La nova edició incorpora com a novetat la matèria del quartil. Podreu accedir a aquesta informació clicant al títol de la revista.
Dialnet Métricas és un portal d'indicadors bibliomètrics que analitza les referències bibliogràfiques dels articles de revista indexats a Dialnet. L'objectiu principal d'aquest projecte és proporcionar índexs d'impacte per a les revistes espanyoles de ciències socials i humanitats que siguin d'utilitat a les convocatòries de sexennis i acreditacions del personal docent i investigador.
A Dialnet Métricas trobaràs els apartats següents: IDR i Indicadores Dialnet.
Per a cadascun dels àmbits temàtics:
Podeu consultar un llistat de revistes ordenades en funció de les citacions que han rebut durant els darrers 5 anys. L'anàlisi d'aquestes citacions és el que atorga el seu IDR i d'ell se'n deriven també els quartils i els percentils.
Per a cada categoria podeu consultar el llistat concret de revistes que emeten les citacions: les revistes font.
També podeu localitzar una revista concreta amb el cercador:
Si cliqueu al títol de la revista, obtindreu informació detallada de l'impacte i les cites rebudes ordenada per anys i per les diferents categories temàtiques en què la revista estigui analitzada.
Si cliqueu a "ver indicadores Dialnet"
accedireu a informació bibliomètrica més detallada, com l'índex h de la revista.
En el cas dels àmbits temàtics, si cliqueu a qualsevol d'ells, accedireu a una categorització dels investigadors, les àrees, les universitats i les publicacions més citades dins d'aquella categoria temàtica.
Per a obtenir informació bibliomètrica sobre els investigadors, utilitzeu el cercador.
Localitzareu un espai amb una anàlisi detallada de la seva producció científica de Dialnet Plus: índex h, h5, mitjana de citacions, anàlisi d'aquestes per any d'emissió i de publicació, per tipus de publicació, etc. així com accedir als registres de les seves publicacions més citades.
Si cliqueu a Més indicadors, accedireu a informació sobre l'evolució de l'impacte de les publicacions.
D'aquesta pàgina, destaquem aquesta pestanya en què podeu obtenir informació sobre llibres que han estat ressenyats.
El Directory of Open Access Journals (DOAJ) és una base de dades internacional que inclou més de 16.000 revistes científiques i acadèmiques de que publiquen en accés obert i compleixen requisits de qualitat com els que següeixen:
L'objectiu del DOAJ és promoure l'accés lliure i incrementar la visibilitat i l'impacte d'aquestes publicacions.
Per saber si una revista està inclosa al DOAJ, busca-la per títol o ISSN.
Clica damunt el títol i accediràs a la pàgina de la revista, on trobaràs les instruccions per als autors, les APC, el sistema d'arbitratge i altres informacions relatives al procés editorial i de publicació.
El DOAJ també et pot ser d'utilitat en el moment de la tria d'una revista on publicar, ja que et permet buscar per matèries i veure quines són les revistes d'accés obert de cada disciplina.
CAPES/Qualis és una agència d'avaluació de la producció científica del Ministeri d'Educació de Brasil.
Compta amb la plataforma Sucupira, que proposa una classificació de revistes publicades entre 2010 i 2016 en 8 nivells que van des de l'A1 al C.
Els camps Evento de Classificação (rang de dates), Área de Avaliação (temàtica) i Classificação (nivell) són obligatoris. Només si els omples pots buscar pel títol o l'ISSN concret d'una revista.
Aquí teniu l'exemple d'una cerca en què volem veure les revistes d'Art millor puntuades incloses a l'edició 2013-2016:
El Journal Scholar Metrics és un producte elaborat pel grup EC3 de la Universitat de Granada que proporciona rànquings específics de les àrees de Ciències socials i Humanitats utilitzant les cites de Google Scholar Metrics entre 2010 i 2014.
Les revistes es presenten sota 22 categories temàtiques i s'ordenen pel seu índex h5 (amb autocites o sense).
Queden excloses del Journal Scholar Metrics les revistes escrites en llengües no llatines (àrab, hebreu, japonès, etc.) i només s'inclouen aquells títols que hagin publicat més de 100 articles durant 2010-2014 i hagin rebut almenys una cita.
SUBCATEGORIES DE CIÈNCIES SOCIALS
SUBCATEGORIES D'ARTS I HUMANITATS
També podeu accedir a un mapa interactiu i consultar les revistes per països.
DICE (Difusión y Calidad Editorial) és un recurs elaborat pel grup EPUC (CSIC) fruit d'un conveni amb l'ANECA que proporciona informació sobre indicadors de qualitat de revistes espanyoles d'Humanitats i Ciències Socials.
DICE no s'actualitza des de 2013, per la qual cosa no s'han de buscar indicis de publicacions posteriors a aquesta data.
Si busques informació sobre una publicació concreta, introdueix el seu títol o l'ISSN. O busca-la pel llistat alfabètic de títols.
També pots buscar per àrees temàtiques o de coneixement i filtrar per altres paràmetres.
Cuiden Citation és una eina que conté els indicadors bibliomètrics d'impacte i repercusió de les revistes d'infermeria de l'àmbit iberoamericà indexades a la base de dades CuidenPlus, de la plataforma CIBERÍNDEX.
Utilitzeu la cerca assistida per buscar publicacions.
IBRA. Indicadors Bibliomètrics de Revistes d'Arquitectura és un recurs elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya que conté informació sobre els indicis de qualitat de les revistes nacionals i internacionals especialitzades en l'àmbit de l'arquitectura, del 2014 al 2017.
In-RECS. Índice de impacto de las revistas españolas de ciencias sociales és un índex bibliomètric que ja no s'actualitza, però que ens pot servir per trobar indicadors d'impacte i quartils de revistes espanyoles especialitzades en ciències socials entre els anys 1996 i 2011.
Academic Journal Guide proporciona detalls sobre una àmplia selecció de revistes de l’àmbit de l’economia i empresa.
Les qualificacions de l'AJG es basen en revisions per parells, judicis d’ editorials i d'experts després de l'avaluació de molts centenars de publicacions i en informació estadística relacionada amb la citació.
Les revistes es qualifiquen en 5 valors de més a menys rellevant. Sent 4* el valor més alt per les revistes amb més excel·lència i 1 el valor per les revistes menys rellevants.
Aquesta classificació també ofereix una comparació de la revista amb altres rankings com són: JCR, SNIP, SJR y CiteScore.
Des de la convocatòria del 2022 l'AJG s'inclou a la convocatòria de la CNEAI per a l'avaluació dels sexennis de recerca.
L’accés és gratuït però es necessari registrar-se https://charteredabs.org/academic-journal-guide-2021/
Amb la finalitat de completar la informació sobre qualitat de les Universitats per a l'ARWU, Shanghai Ranking Consulting va llançar una enquesta (Shanghai Ranking Academic Excellence Survey) a professors de les 100 universitats més importants del món sol·licitant informació sobre les revistes més prestigioses de cada matèria i els premis més rellevants (sobretot en disciplines on el Nobel no s'atorga). Fins al març del 2022, gairebé 1500 professors van participar a l'enquesta.
Pel que fa a les revistes s'ha elaborat un rànquing de revistes Top que conté 184 títols de 52 matèries, com Economic, Statistics, Business administration, Accounting & Finance, Management, Hospitality & Tourism Management i Agricultural economics.
Des de la convocatòria de 2022, el Rànquing Xangai de revistes s'inclou a la convocatòria de la CNEAI per a l'avaluació dels sexennis de recerca.
La Conferència de Degans i deganes de Dret d’Espanya ha presentat l’informe tècnic que inclou tant la informació relativa al desenvolupament del projecte així com els resultats del mateix.
Aquests consisteixen en un índex de qualitat de les revistes jurídiques segons el criteri expert de la pròpia comunitat acadèmica (índex ICRED) i també un Rànquing de les Revistes de Dret per Especialitats (RRDe) sobre la base de la seva visibilitat i impacte adaptat a les especificitats de l’àmbit jurídic i tenint en compte el citat ICRED
Poseu consultar l’informe i el rànquing en aquest enllaç
Més enllà de que la revista on estàs valorant publicar compti amb indicadors bibliomètrics objectius, comprova també que compleix amb aquests criteris de qualitat.
Especifica clarament que existeix una revisió per parells o peer review
Inclou els noms i identificadors digitals dels membres dels consells editorials
Té una trajectòria d'almenys dos anys
Manté la regularitat temporal en la seva publicació
Té ISSN
Utilitza un sistema anti plagi
Atorga DOI als articles que publica
Està indexada en bases de dades internacionals
Pots consultar també els criteris de qualitat que utilitza Latíndex i ERIH Plus per a la inclusió de les revistes als seus índexs.
Abans de triar una revista per publicar, et recomanem que utilitzis la tècnica que proposa la campanya:
que està resumida en aquest vídeo:
I sobretot, fuig de les revistes i editorials potencialment predadores!
Les publicacions i editorials potencialment predadores són entitats que prioritzen el seu benefici econòmic a la qualitat de la investigació i es caracteritzen per la falta de transparència informativa i l'incompliment de les bones pràctiques editorials.
Acostumen a:
Practicar massivament el call for paper
Prometre indicadors de qualitat falsos
Acceptar ràpidament els manuscrits sense passar els processos de peer review
No publicar els preus de les APC
Incloure propaganda a les seves web
Copiar o imitar títols de revistes rellevants
No informar de la política de preservació
Anunciar falsos revisors o demanar activament la participació de nous revisors.
Ser massa multidisciplinars
Contenir informació fraudulenta
Protegiu-vos d'aquestes editorials i publiqueu a revistes que acompleixin amb els criteris de qualitat recomanats.
SPI (Scholarly Publishers Indicators) és un índex elaborat pel grup d'investigació ILIA del CSIC que ens ofereix indicadors de qualitat d'editorials científiques en l'àmbit de les humanitats i les ciències socials.
A SPI trobem editorials nacionals i internacionals. Dins cada una d'aquestes categories hi ha un rànquing general i un altre per disciplines que es van actualitzant amb les successives edicions de l'SPI. Cada un d'aquests rànquings conté la informació distribuïda en tres columnes: el nom de l'editorial, l'ICEE i la posició de l'editorial en relació amb les altres del mateix llistat.
Aquests indicadors estan basats en enquestes d'opinió realitzades a investigadors espanyols.
El Segell de Qualitat en Edició Acadèmica és un distintiu que atorga la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) avalada per l'ANECA i la FECYT amb l'objectiu de reconèixer les millors pràctiques de les editorials universitàries espanyoles.
La distinció és vigent durant cinc anys a comptar des de l'atorgació del Segell.
Aquí trobaràs les col·leccions que ja disposen de Segell de Qualitat en Edició Acadèmica.
Aquí trobaràs les 35 monografies que han obtingut el 2023 el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica.
El DOAB és un directori internacional de llibres en accés obert que conté més de 42.000 llibres amb revisió per parells, de més de 600 editorials d'arreu del món.
Pots buscar els llibres per matèria, llengua i editor i accediràs al contingut dels documents.
El DOAB és una bona eina pels investigadors que vulgueu publicar els vostres llibres en accés obert, ja que hi teniu accés als editors amb aquesta política.
Un altre recurs interessant és l'OAPEN Open Access Books Toolkit, un recurs gratuït que et pot ajudar a entendre millor la política d'accés obert en els llibres.
Bipublishers és un projecte del grup EC3 de la Universitat de Granada que desenvolupa indicadors bibliomètrics per a l'anàlisi de les monografies i les editorials indexades al Book Citation Index de la Web of Science durant el període comprès entre 2009 i 2013.
Ens ofereix indicadors de qualitat d'editorials per a 4 grans grups de matèries i 38 disciplines concretes que avaluen la producció, l'impacte i el perfil de l'editor. Des d'aquí podeu consultar el significat de cada indicador.
Pots buscar els criteris per matèries:
I
I per editorials:
Aquí trobaràs un resum del projecte i els resultats.
El Master Book List de la Web of Science és un buscador de llibres, monografies i editorials indexats al Book Citation Index de la Web of Science.
Per aparèixer indexat en aquest recurs, el treball ha d'acomplir amb diversos criteris de qualitat editorial com per exemple la revisió per parell, comptar amb l'adreça completa dels autors, contenir citacions i referències bibliogràfiques completes, etc.
La col·lecció principal de la Web of Science inclou els índexs següents que contenen informació sobre congressos, etc. des de 1990.
CORE (Computing Research & Education) - Conference Portal és una plataforma que inclou un rànking de conferències especialitzades en informàtica des de l'any 2008.
The GII-GRIN-SCIE Conference Rating és una iniciativa creada pel GII (Group of Italian Professors of Computer Engineering), GRIN (Group of Italian Professors of Computer Science) and SCIE (Spanish Computer-Science Society) que inclou congressos especialitzats en informàtica des de l'any 2015 i els avalua d'acord amb les categories següents:
Conference Ranks inclou informació sobre congressos i conferències procedents de Excellence in Research in Australia (ERA-2010), Qualis (2012) i MSAR (2014) i els rànkings que aquests tenen en les seves fonts d'origen.
Moltes revistes especialitzades compten amb seccions dedicades a publicar ressenyes de llibres. Les ressenyes es consideren un criteri de qualitat en l'avaluació de les monografies.
Es pot localitzar informació sobre ressenyes a bases de dades especialitzades o bé multidisciplinàries.
A Dialnet trobareu ressenyes de llibres. Des de l'opció "buscar", introduïu el títol del llibre entre cometes i us recuperarà el llibre i les possibles ressenyes que hi hagi sobre ell.
Des de Google (no Google Scholar), introduïu la paraula Ressenya seguida del títol del llibre entre cometes
Proveu també amb traduccions de "ressenya", com "reseña", "review" o altres.
Podeu trobar informació sobre patents a:
o bé patents que han estat citades per patents.
L'Index Translationum - World Bibliography of Translation és un repertori internacional de més de 1.800.000 llibres traduïts en tots els camps de coneixement elaborat per la UNESCO.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
